Sunday Morning 2019-02-17

Coses que he llegit aquesta setmana.

New AI fake text generator may be too dangerous to release, say creators

“Els creadors d’un revolucionari sistema d’intel·ligència artificial que pot redactar notícies i textos de ficció —batejat com “deepfake per a textos”, han pres la decisió inusual de no difondre públicament la seva recerca, per por de possibles usos indeguts.” Resulten sorprenents, sens dubte, les combinacions significatives que pot crear un sistema que no entén els símbols, basant-se només en un vastíssim corpus de textos creats per humans i en la força computacional bruta dels ordinadors actuals. Però, comptat i debatut, el to alarmista pareix una bona operació publicitària d’aquesta empresa finançada per Elon Musk.

The real reason America is scared of Huawei: internet-connected everything

El principal problema de seguretat de la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil (5G) rau en el fet que ha de servir per a connectar a la xarxa una infinitat de dispositius de tota mena, no sols telèfons o ordinadors, sinó també cotxes o electrodomèstics. Huawei és el fabricant més ben situat en aquest sector, però, d’acord amb MIT Technology Review, “El govern dels EUA pareix haver decidit que és simplement massa arriscat que una empresa xinesa controli massa infraestructura 5G”.

How I ditched WordPress and set up my custom domain HTTPS site for (almost) free

Un lloc web en WordPress.com costa 4€/mes si vols eliminar la publicitat i utilitzar un nom de domini propi. El preu puja a 8€/mes si vols personalitzar el disseny editant el CSS. Ací s’explica com registrar un nom de domini molt econòmic, crear el teu web amb un generador estàtic (Hugo) i allotjar-lo en GitHub gratis.

Story of 14th century nun who faked her own death to escape from a convent in York is unearthed

Joana de Leeds va decidir que la seva vida de pietat i pobresa com a monja era avorrida, així que va fingir que era morta i va fugir del convent, a York, tot deixant un ninot perquè l’enterressim al seu lloc. Estava gaudint d’un estil de vida més animat a trenta milles de distància, a Beverley, quan un escandalitzat arquebisbe de York es va assabentar de l’escapada i va ordenar el seu retorn immediat.

Sunday Morning 2019-02-10

chair inside a house

Photo by Patrick Pierre on Unsplash.

Coses que hem llegit aquesta setmana.

The future of EdTech in schools? Just look at what they’re doing in China

“Al llarg de 2018 vam veure notícies sobre desenvolupaments tècnics en escoles xineses que es presentaven ara com a enginyosos, ara com a esbojarrats, ara com a esgarrifosos.” Reconeixement facial per monitoritzar l’atenció, microxips inserits en uniformes per controlar la ubicació de l’estudiantat, o aquell infame sistema de “crèdit social”, entre d’altres. Tot i que sovint es tracta d’iniciatives aïllades, exageracions o desinformació, Neil Selwyn alerta que les tendències pareixen les mateixes que en el món occidental. M’ha agradat el terme “ciberorientalisme”: una fascinació secular, tecnològicament transformada.

Using Artificial Intelligence to Generate Alt Text on Images

Aquest article explica com generar automàticament descripcions d’imatges (requisit bàsic d’accessibilitat de pàgines web) utilitzant el servei de reconeixement visual de Microsoft i una mica de javascript. Intel·ligència artificial útil. Hi ha un plugin de WordPress que fa exactament el mateix.

The Tomb That Inspired Britain’s Iconic Telephone Box

El disseny original de la famosa cabina telefònica roja, tan típicament britànica, es basava en la tomba de l’esposa de l’arquitecte John Soane. Per si —els de la meva quinta— no vau tenir prou amb la pel·lícula d’Antonio Mercero, protagonitzada per José Luis López Vázquez.

Lucas Marco: “La Gestapo instruyó y organizó a la Brigada Político Social”

Entrevista en ocasió de la publicació del llibre Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València. Acords amb l’Alemanya nazi i persecució de jueus, un policia enamorat que ajudava una poetessa comunista a falsificar documentació, un altre agent que participava en tertúlies literàries, un ministre socialdemòcrata protegit per qui el va detenir deu anys abans… S’inclou també, com a avançament editorial, un capítol complet: “La huella de la Gestapo en la Brigada Político Social”.

Sunday Morning 2019-02-03

photo of bus interior

Photo by Lautaro Andreani on Unsplash.

Coses que he llegit aquests darrers dies.

Facebook pays teens to install VPN that spies on them

Cada setmana en coneixem una nova malifeta. Des de 2016, Facebook ha estat pagant fins a vint dolars mensuals (més comissions), a usuaris d’edats entre tretze i trenta cinc anys, per instal·lar una aplicació que interceptava totes les comunicacions realitzades des del seus telèfons mòbils. I, com que no tenien prou amb això, els demanaven que fessin una captura de pantalla de l’historial de compres d’Amazon i l’enviessin. El tarannà d’aquest programari es dissimula sota el nom “Facebook Research”. No es podia dir “Facebook Pickpocketing” perquè el llenguatge és important i cal mantenir les aparences.

Els 122 anys de la dona més vella del món podrien ser un frau

“L’estudi, «Jeanne Calment: el secret de la longevitat» publicat aquest desembre a ResearchGate, pel científic rus Nikolay Zak, amb l’ajuda de Yuri Deigin, un empresari relacionat amb la biotecnologia i les teràpies antienvelliment, defensa la hipòtesi que la filla de Jeanne Calment, Yvonne, hauria usurpat la identitat de la seva mare el 1934.” Aquest article del 324 dóna alguns detalls de l’estudi i es fa ressò dels arguments dels “defensors de Jeanne”.

Complete Axolotl Genome Could Pave the Way Toward Human Tissue Regeneration

“L’adorable i enigmàtic axolotl és capaç de regenerar diverses parts del seu cos, inclosos membres, òrgans i fins i tot porcions del cervell.” Impossible no recordar el conte de Julio Cortázar: “Hubo un tiempo en que yo pensaba mucho en los axolotl. Iba a verlos al acuario del Jardín des Plantes y me quedaba horas mirándolos, observando su inmovilidad, sus oscuros movimientos. Ahora soy un axolotl.”

L’autoritat de l’inescrutable: entrevista amb Cathy O’Neil

Ex-analista en el sector financer i autora del llibre Armas de destrucción matemática. Els algoritmes es dissenyen “a mida, en funció dels motius, valors i ideologies dels seus creadors” (o més aviat dels qui paguen als creadors). Per exemple: “La idea de fer servir algoritmes per classificar la gent com a «no assegurable» és més aviat digna d’una distopia de ciència-ficció barroera, però és el mecanisme bàsic que fa servir la indústria de les assegurances avui en dia.” Però indústria de les assegurances ja procurava triar bé els clients abans que s’inventessin els ordinadors. Com qualsevol altra indústria en un sistema capitalista, busca augmentar els beneficis, no ajudar la gent. Els ordinadors, la capacitat de processar grans quantitats de dades, fan més eficient la tria. L’arrel de la distopia, per tant, rau al sistema, no en el fet d’utilitzar algoritmes. La utopia també necessitarà algoritmes.

How black women were whitewashed by art

Andròmeda, de qui es va enamorar Perseu, era una princesa etíop. Però es rar trobar alguna representació pictòrica on no aparegui blanquejada. Igual que la reina de Saba. I no només en la pintura. L’evolució de les traduccions del Càntic dels Càntics ni tan sols sorprèn. Una mostra en català: «Sóc bruna però bonica».

A list of Free Software network services and web applications which can be hosted locally

Una llarga llista de programari lliure que pots instal·lar —si saps— i fer servir en lloc de les plataformes comercials habituals, gratuïtes o de pagament. Molt llarga, de fet. Correu electrònic, blogs, wikis, gestió de documents, retransmissió d’àudio i vídeo, etc.

Sunday Morning 2019-01-27

round table with tablecloth

Photo by Bern Hardy on Unsplash.

Algunes coses que hem llegit aquests dies.

Davos cumple su misión de costumbre: debatir sobre cambios pero para mantener el statu quo económico

“«Fa por», diu el responsable d’un fons d’inversions sobre la proposta d’Alexandria Ocasio-Cortez d’elevar el tipus màxim fiscal al 70%.” Volen que soni extremista, però al 1960, als EUA, el tipus fiscal màxim era del 91%. Al 1970 era el 71% i al 1980 el 70%. Els multimilionaris dels avions privats —aquests dies n’aterraran prop de Davos uns mil cinc-cents— preferirien que no ho sabéssim. De la mateixa manera que prefereixen convidar Bolsonaro.

Why Data Is Never Raw

Qualsevol estudiant de filosofia de la ciència ho sap, però la majoria de la gent no estudia filosofia, així que cal insistir-hi: no hi ha dades brutes, o crues, com diríem en anglès, sinó que sempre, necessàriament, venen cuinades. “‘Cru’ té la connotació de natural o intacte, mentre que ‘cuinat’ suggereix el resultat de processos cognitius. Però les dades sempre són producte de processos cognitius, culturals i institucionals que determinen què es recull i com es recull. En aquest sentit, ‘dades crues’ és en efecte una contradicció en els termes.” Les dades brutes, en resum, són una “fantasia tecnocràtica”.

Charvolant: The Kite-Drawn Carriages

Fantasia aplicada al transport de passatgers: cotxes tirats per estels. George Pocock, 1822. “Aquesta manera de viatjar és, de totes, la més plaent.”

Els fantasmes del Parc del Laberint d’Horta

Un jardí neoclàssic de 1794-1808 amb una ampliació romàntica posterior. Un laberint amb mirador i templet, un estany, un canal que va ser navegable, amb l’Illa de l’Amor al bell mig, i un fals cementeri medieval, avui desaparegut, amb un monjo autòmat.

Wikipedia – told you so!

“Un esbufec i un estremiment col·lectiu van recórrer palpablement la sala plena d’especialistes en biblioteconomia la primera vegada que vaig escoltar un conferenciant explicant com s’escriuen les entrades de la Wikipedia.” El punt d’inflexió va arribar segurament al 2005, quan la revista Nature va publicar una comparativa amb la Britannica que concloïa que la qualitat era similar. L’autor d’aquest article, que ja defensava aleshores l’ús de la Wikipedia, enumera ací algunes raons per a preferir-la. La primera és el seu abast més ampli, i esmenta exemples d’articles que no apareixen en enciclopèdies convencionals.

Re-decentralizing the Web, for good this time

El Web va ser dissenyat originalment com una xarxa descentralitzada, però aviat va començar a patir successives onades centralitzadores: primer la guerra dels navegadors, després la dels cercadors i finalment l’espoli de les nostres dades en les anomenades xarxes socials. Ara, amb el projecte Solid, Tim Berners-Lee intenta retornar el control —el poder— a l’usuariat. Ruben Verborgh ho explica de manera molt entenedora. “Els reptes i les solucions no són de naturalesa purament tècnica, sinó que s’integren en un trencaclosques socioeconòmic més gran, al qual tothom està convidat a contribuir.”

Sunday Morning 2019-01-13

empty hallway of house

Photo by Echo Grid on Unsplash.

Algunes lectures d’aquesta setmana.

How Cartographers for the U.S. Military Inadvertently Created a House of Horrors in South Africa

El mapatge d’adreces d’Intenet a ubicacions geogràfiques pot ser molt imprecís. Generalment, els serveis comercials proporcionen unes coordenades exactes i un marge d’error, que pot ser un quilòmetre o mil. Però es veu que ningú no mira el marge d’error. Una base de dades d’una agència militar nord-americana té la culpa que totes les adreces de Pretoria, Sud-àfrica, s’ubiquen exactament en aquesta casa i que els seus residents siguin assetjats per detectius i per víctimes de tota mena de delictes, ja siguin segrestaments o robatoris d’aparells electrònics. ”Els clients d’Apple pareix que són els pitjors.”

Blockchain development and the Occam problem

Recordem la navalla d’Occam o principi de parsimònia: l’explicació —o solució— més simple sol ser la més probable. Malgrat tot el rebombori, encara no s’ha presentat cap cas en què les cadenes de blocs siguin la solució més simple o més efectiva. “És una tecnologia en la seva infantesa, relativament inestable, costosa i complexa.”

Precària universitat

Reportatge de Violeta Tena en El Temps. Una visió de conjunt molt interessant, amb veus diverses. Diuen que una crisi que és una oportunitat, i les elits extractives l’han aprofitada, entre d’altres malifetes, per a començar a desarmar el sistema públic universitari. En altres països d’Europa s’ha incrementat la inversió en educació, mentre que a Espanya s’ha reduït. “El resum seria una universitat depauperada i esquifida, amb una massa laboral cada volta més precària i envellida i un alumnat amb problemes per accedir als estudis que desitgen.” A més a més, s’ha redoblat l’assalt ideològic. Cada vegada es parla menys de servei públic i més de mercat, clients o productivitat.

Mariano Fernández Enguita: La singularidad escolar ya está aquí

És un tema que cal considerar molt seriosament. El terme ‘singularitat’, manllevat de les matemàtiques i la física, denota el punt o el moment en què les lleis habituals deixen de ser vàlides. Ha esdevingut un lloc comú en la narrativa de la intel·ligència artificial. Em pareix evident que l’educació, fins i tot a l’escola primària, no pot continuar funcionant com si les fonts de coneixement encara fossin escasses. El rol del professorat ha de canviar radicalment —entre altres canvis igualment importants—, però no crec que empal·lideixi davant “la més basta de les indagacions possibles” en la Wikipedia o en Google. Una indagació basta no serveix de res, i de fet són pocs els alumnes capaços d’anar més enllà. Això, per a començar, els ho ha d’ensenyar el professorat. D’altra banda, em fa l’efecte que estem assumint d’una forma molt acrítica que molt aviat —“en aquest segle i en aquesta seva primera meitat”— començarà una nova època, “quan la intel·ligència artificial superi la intel·ligència humana i, per tant, ja no depengui d’ella”. De moment, diria que la intel·ligència artificial general és tan lluny com sempre, malgrat els avenços gegantins i espectaculars en aplicacions concretes.

Cartografia oberta a l’Àfrica: comunitat i bé comú

Quan, el març del 2014, els primers equips de Metges Sense Fronteres van arribar a la regió de Guéckédou, a la República de Guinea, per donar resposta a l’últim gran brot d’Ebola de l’Àfrica Occidental, van topar amb un problema bàsic: eren cecs, no hi havia mapes de la zona que els permetessin planificar les accions. Van haver de recórrer a una acció urgent de cartografiat col·lectiu, amb l’ajuda de diferents organitzacions que treballaven en el mapatge col·laborador. En aquell moment, les comunitats d’Open Street Map (OSM) a l’oest de l’Àfrica encara eren una raresa… Avui dia, les comunitats d’OSM han mapat detalladament no només la major part de les ciutats, sinó també extenses zones rurals que no tenen cap interès per als sistemes de mapes comercials a què qualsevol usuari té accés a través d’Internet.

Una immobiliària segella un pis ocupat i hi deixa tres menors a dins

Va passar a Ciutat Meridiana i els bombers els van alliberar onze hores després. La mare se’n va anar a treballar d’hora, i els seus fills, de 16, 12 i 5 anys, es van quedar dormint. Viuen en un pis ocupat. Diuen que no poden pagar un lloguer. El fill gran va voler baixar a comprar, i es va trobar que els havien tancat a dins amb una porta metàl·lica.

The mysterious origins of punctuation

Grecs i romans escrivien sense signes de puntuació ni espais entre paraules. Els primers signes de puntuació havien estat inventats per Aristòfanes, bibliotecari d’Alexandria, al segle III aC, però van tenir poc d’ús fins que els va reintroduir Isidor de Sevilla al segle VII dC. Els espais van ser aportació de monjos escocesos i irlandesos a la mateixa època.

Xavi Ayén: La posibilidad de una vida

“…si Houellebecq se casa, el amor es siempre posible.” Però Ayén tem que la felicitat conjugal pugui haver afectat la qualitat de la seva darrera novel·la. Que la infelicitat sigui l’única font legítima de l’art és un vell tòpic.

Sunday Morning 2019-01-06

A children's playroom in the abandoned building of the Rockland Psychiatric Center.

Photo by Collin Armstrong on Unsplash.

Coses que hem llegit aquesta setmana.

What has happened to Nasa’s missing Moon rocks?

Richard Nixon va regalar fragments de roca lunar a una llarga llista de dirigents del seu país i d’arreu del món. Va repartir tres-cents setanta trossets de satèl·lit i quasi la meitat s’han perdut. Alguns han estat robats, alguns s’han venut en el mercat negre. El que va rebre Franco es va extraviar en alguna mudança, segons el seu nét, perquè tenen “moltes coses en moltes cases”. Però hi ha qui diu que el famós gendre va intentar vendre’l. El fragment de Carrero, en canvi, s’exhibeix en el Museo Naval de la Armada. Pot sonar paradoxal. El primer viatge a la Lluna en vaixell va ser narrat per Llucià de Samòsata.

Las ‘apps’ más populares de Android envían datos a Facebook sin tu permiso

Un informe de l’ONG britànica Privacy International i un nou episodi en la llarga llista d’abusos que conformen el negoci de Facebook. Almenys vint de les trenta i tantes aplicacions més populars en Google Play envien les nostres dades a Facebook tan prompte com comencem a utilitzar-les. Per descomptat, sense demanar permís ni informar-ne. Tripadvisor, Shazam, Spotify, Duolingo, Skyscanner i altres.

Once considered outlandish, the idea that plants help their relatives is taking root

La vida familiar secreta de les plantes: “Algunes espècies limiten fins a quin punt s’estenen les seves arrels, altres canvien la quantitat de flors que produeixen i unes poques s’inclinen o mouen les fulles per minimitzar l’ombra a les plantes veïnes, afavorint els individus emparentats.” En podíem treure beneficis pràctics, a més a més: millorar les collites d’arròs, o facilitar la regeneració dels boscos, per exemple.

Cuando las palabras médicas las carga el diablo

Les cèl·lules de Clara, la síndrome d’Asperger o la de Reiter, la granulomatosi de Wegener, la malaltia de Seitelberger o la de Hallervorden–Spatz… “Durant l’època del nazisme, sense les restriccions de l’ètica i amb els grans recursos que el partit nazi atorgava a les investigacions mèdiques, es van realitzar, al mateix temps, i paradoxalment, grans avenços per a la medicina i retrocessos gegantins per a la humanitat. Com a resultat, encara avui hi ha múltiples epònims mèdics de nazis declarats o afins al nazisme.”

La longévité de Jeanne Calment mise en doute par des scientifiques russes

Quan es va morir el 1997, Jeanne Calment tenia cent vint-i-dos anys: el rècord mundial de longevitat. Però un investigador rus creu que en realitat havia mort l’any 1934 i que des d’aleshores la va suplantar la seva filla, amb la intenció d’estalviar-se els drets de successió.

How Much of the Internet Is Fake?

En algun moment de 2013, el tràfic generat per bots que simulaven ser persones va igualar el d’usuaris humans en YouTube. Des d’aleshores s’ha temut la inversió: el punt d’inflexió a partir del qual els algorismes de detecció de frau prendrien per normal el comportament dels bots i considerarien anòmal el tràfic humà. Aquest article és una àmplia descripció del paisatge d’Internet després de la inversió, amb molts enllaços. Falses estadístiques, usuaris falsos, continguts falsos… Sabíeu que podeu comprar 5.000 reproduccions d’un vídeo per quinze dòlars?

Sunday Morning 2018-12-30

woman standing on top of snow covered ground surrounded by bare trees

Photo by Cameron Kirby on Unsplash.

Lectures potser interessants d’aquests dies.

Napoleon’s English Lessons: How the Military Leader Studied English to Escape the Boredom of Life in Exile

Molt abans que el món descobrís que el castellà seria el llatí del futur, Napoleó va voler aprendre anglès en l’exili de Santa Helena. Almenys així podria llegir i mantenir-se informat, ja que no li permetien rebre premsa francesa. Exercí com a professor el comte de Las Cases, el seu acompanyant i secretari. No va resultar fàcil. Li costava retenir el vocabulari i persistia en la raresa d’escriure ‘j’ per ‘I’, entre d’altres gal·licismes.

Count lascases — Since sixt week j learn the Englich and j do not any progress… After this you shall agrée that to study one tongue is a great labour who it must do into the young aged.

Kola Superdeep Borehole

Entre 1970 i 1989, científics soviètics van perforar l’escorça terrestre fins a una profunditat màxima de 12.262 metres. Pel camí havien fet algunes troballes sorprenents, com ara plàncton fòssil i aigua líquida a més de sis quilòmetres. Però es van haver d’aturar en arribar a una temperatura de 180 °C, molt lluny encara del mantell. L’any 1990, científics alemanys van perforar un pou fins a 9.101 metres i es van trobar una temperatura inusualment alta: 260 °C. Conclusió: les portes de l’infern eren més prop d’Alemanya que de Rússia.

Quantum Communication Just Took a Great Leap Forward

L’entrellaçament quàntic, descrit per Einstein com “acció fantasmal a distància” i a hores d’ara demostrat experimentalment, podria ser la base de les comunicacions del futur. L’article descriu els darrers avenços en aquest camp. Més que màgia, senyor Clarke, pareix bruixeria!

Artificial Intelligence Creates Realistic Photos of People, None of Whom Actually Exist

”…una separació no supervisada, apresa automàticament, d’atributs d’alt nivell (p. ex. posa i identitat quan s’entrena amb cares humanes) i variacions estocàstiques en les imatges generades (p. ex. pigues, cabells).” Aquest conjunt d’algorismes de Nvidia crea fotoretrats que pareixen reals. Si els veiem a Instagram, ens creurem que són reals.

Douglas Adams was right: “Genuine people personalities” are coming to our gadgets

“Començarem a interactuar amb aquestes coses com ho faríem amb un ésser humà, com si no passés res estrany. Perquè hi ha quelcom inherent a la ment humana que fa que desesperadament vulguem personificar-ho tot. Potser ja ho heu fet. A la meva família ho fem… I cadascú ho fem d’una manera diferent.” La mare, ens diu l’autor, tracta els dispositius amb educació; el fill com a esclaus, i ell “a mitges entre una cosa i l’altra”. I la filla petita, bé, Alexa no l’entén.

Sunday Morning 2018-12-23

bird's eye view of ferris wheel

Photo by Jaromír Kavan on Unsplash.

Lectures d’aquesta setmana.

Widespread Blurring of Satellite Images Reveals Secret Facilities

Yandex —el Google rus— ha acceptat difuminar en els seus mapes certes localitzacions d’Israel i Túrquia: “…un excel·lent exemple d’allò que es coneix com efecte Streisand […] En obeir les sol·licituds per ocultar de forma selectiva les instal·lacions militars, el servei de mapes ha revelat de fet les seves ubicacions precises, perímetres i funció potencial per a algú amb prou curiositat per a trobar-les totes.”

Tot allò que saben de nosaltres

Xavier Duran, revista Mètode. Una bona introducció en català al tema de les dades massives. El problema no és només tot el que es pot esbrinar i inferir encertadament sobre nosaltres, sinó també l’excés de confiança en l’estadística: menysprear els marges d’error, traslladar acríticament prejudicis i biaixos a algoritmes opacs, etc. “Poden ser eines potents per fer una societat més justa, sempre que estiguem disposats no només a cantar les seves excel·lències sinó també a admetre i contrarestar les seves limitacions.“

As Facebook Raised a Privacy Wall, It Carved an Opening for Tech Giants

Facebook no gosa vendre les dades dels seus usuaris, però les ha compartit amb Microsoft, Amazon, Spotify i altres gegants tecnològics en benefici mutu. “Les dades personals són el petroli del segle XXI, un recurs que val milers de milions de dòlars per a aquells que el poden extreure i refinar més eficientment.” Sempre sense informar-ne, encara menys demanar consentiment, aprofitant l’immens buit legal dels EUA i la nostra passivitat.

Genetic information as self-fulfilling prophecy

La informació genètica pot exercir un potent efecte placebo… o nocebo. En aquest experiment realitzat a Stanford, s’analitzava l’ADN dels subjectes participants i tot seguit se’ls informava sobre la seva capacitat innata per a fer exercici físic i sobre el seu risc d’obesitat. En l’hora següent, es va comprovar que els afavorits per la loteria del genotip podien córrer més temps que abans o s’atipaven més ràpid, al contrari que els seus companys; independentment que a uns o a altres se’ls hagués dit la veritat o se’ls hagués mentit. “Els psicòlegs que van dirigir aquest estudi no saben per què van trobar el que van trobar. Tot i que la informació genètica pot canviar el comportament, no pot explicar els canvis fisiològics tan ràpids que hi van veure. L’estrès tampoc ho explica, ja que la percepció d’un genotip protector va generar un augment fisiològic de les hormones que controlen la nostra alimentació. Conclouen que el mecanisme causal, que té efecte instantàniament, és la «mentalitat» [mindset].”

Why 536 was ‘the worst year to be alive’

La boira va tapar el sol a Europa, Orient Pròxim i altres parts d’Àsia durant divuit mesos. Temperatures baixes, males collites, fam i mort. La causa: l’erupció d’un volcà a Islàndia.

Quan un volcà esclata, llença sofre, bismut i altres substàncies fins a les capes altes de l’atmosfera, on formen un vel d’aerosol que reflecteix la llum del sol i la retorna a l’espai, refredant el planeta… gairebé tots els estius excepcionalment freds dels darrers 2.500 anys van ser precedits per una erupció volcànica.

First Successful Pig-to-Baboon Heart Transplant Heralds Human Trials

Quatre babuïns amb cors de porc trasplantats en un laboratori de la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic. La idea és poder utilitzar-los en humans. Per a evitar el rebuig, s’han utilitzat tècniques d’edició genètica i els immunosupressors habituals. L’alternativa són els cors artificials.

La Vall d’Uixó comprueba la falta de un muerto tras una lápida con nombre fantasma

“En la làpida, una de les més senzilles del cementeri municipal, es podia llegir la data en què hauria mort Aitor Iureta Oteiza, l’onze d’agost de 2014 als vuitanta-dos anys.” Un nínxol buit, darrere d’una làpida amb el nom d’una persona inexistent: un fantasma, abans i després de mort. Corrupció i ritus funeraris: fer passar el torn dels enterraments per assegurar a algú una millor posició en el trànsit a l’altre món. Els límits del realisme són massa estrets per a imaginar aquesta societat, en la literatura i en la política.

Sunday Morning 2018-12-16

chair inside a house

Photo by Patrick Pierre on Unsplash.

Lectures potser remarcables d’aquests dies.

Evelyn Berezin, 93, Dies; Built the First True Word Processor

Matthew G. Kirschenbaum, autor de Track Changes —una interessantíssima història dels processadors de textos en la creació literària— enllaça l’obituari d’Evelyn Berezin en el NY Times i el matisa. Sobretot el titular: “…això dels primers sempre és complicat”. Al cap i a la fi, el Redactron Data Secretary dissenyat per Berezin es basava en l’IBM MT/ST. Cap dels dos tenia pantalla, tots dos feien servir una màquina d’escriure Selectric com a mecanisme d’entrada i sortida i desaven els textos en cinta magnètica. Però el Redactron utilitzava circuits integrats, cosa que l’apropava als posteriors ordinadors.

Perhaps you would like to own your own Falkland Island, complete with penguins

“Malgrat la platja de còdols de quatre milles, no es tracta de cap paradís tropical. El clima s’assembla més aviat al de Gal·les, o potser al nord d’Oregon: molta, molta pluja, intercalada amb plugim, boira i aiguats ocasionals.” La notícia subratlla els set-cents milions de lliures que es va gastar el Regne Unit en la guerra de les Malvines. Jo destacaria més aviat els nou-cents morts. La primera com a tragèdia, la segona com a farsa. Ara, els agents de la propietat immobiliària no saben com posar preu a aquesta illa on pasturen ovelles llaneres. El rebesavi del propietari actual la va comprar l’any 1869, juntament amb altres illes, per quatre-centes lliures, i no tenen un historial de transaccions similars recents amb què comparar.

Social media outpaces print newspapers in the U.S. as news source

Sempre cal continuar llegint més enllà del titular: déu i el dimoni són en els detalls. Durant anys ha descendit el nombre de persones als EUA que s’assabenten de les notícies mitjançant la televisió o els periòdics impresos, mentre que han augmentat les que s’informen mitjançant webs i xarxes socials. Aquest últim any els percentatges s’han estabilitzat, excepte el dels periòdics impresos que continua minvant. La font d’informació majoritària encara és la televisió (49%). A continuació hi ha els webs de notícies (33%), la ràdio (26%), les xarxes socials (20%) i a la cua els periòdics de paper (16%). Aquests percentatges es refereixen a un ús habitual (“often”). El concepte de xarxes socials pareix incloure les aplicacions de missatgeria: segons l’informe complet (PDF), l’enquesta esmentava “Facebook, Twitter o Snapchat“ com a exemples.

Narradors virtuals, o el teatre abans de Shakespeare

Quatre paraules clau: immersió, interacció, empatia i exploració. “Perquè al principi tot era pirotècnia i experimentació amb el mitjà, cosa que provocava l’anomenat «efecte wow» en els espectadors, que, al·lucinats, descobrien per primer cop l’experiència cinematogràfica. Això no obstant, amb el pas del temps la sorpresa va deixar de ser l’emoció predominant, i les històries es van obrir camí. Ja no era només el com, sinó també el què. Gairebé podríem dir que hi va haver un cine abans del cine: una mena de protocine que, si bé no posseïa plenament les característiques del que va acabar sent aquest art, era un principi sense el qual la resta no hauria pogut existir. Una etapa d’experimentació que, si la traslladem a l’època actual, té lloc ara mateix amb la realitat virtual.”

Your Apps Know Where You Were Last Night, and They’re Not Keeping It Secret

Diversos tipus d’aplicacions ens demanen permís per conèixer la nostra ubicació. Així ens poden oferir itineraris, notícies locals, informació meteorològica, ofertes comercials properes, etc. Però, a canvi, sense dir-nos-ho, venen les dades a anunciants, bancs i altres empreses interessades a conèixer els nostres moviments: on anem, per on passem, on ens aturem més o menys temps… Aquestes dades són anònimes, però identificables: “…els que tenen accés a les dades brutes, inclosos empleats o clients, poden identificar una persona sense el seu consentiment. Poden seguir algú que coneixen, localitzant un telèfon que sol estar a l’adreça d’aquesta persona. O, a l’inrevés, poden vincular un nom a un punt anònim, veient on passa les nits els dispositiu i utilitzant registres públics per esbrinar qui hi viu.” Tot açò és il·legal a Europa, no als EUA, però el que compta és que es faci complir la llei. Els nostres mòbils s’han convertit en dispositius de vigilància i el NY Times ho il·lustra amb exemples reals en mapes interactius. En un altre article, ens recorden com fer que les apps deixen de rastrejar la nostra ubicació. iPhone: Configuració → Privacitat → Localització. Android: Configuració → Ubicació. (Un dels problemes d’Android és que no pots impedir que una app accedeixi a la teua ubicació en segon pla, és a dir, quan no estàs utilitzant aquesta app.)

Sunday Morning 2018-12-09

Algunes lectures potser remarcables d’aquesta setmana.

Xavier Diez: L’amor liberalitzat

De la mateixa manera que el culte a la novetat i la impossibilitat de construir existències sòlides, de poder gaudir d’un mínim d’estabilitat en la vida professional, la inestabilitat emocional també acabava per esdevenir un fenomen lligat al nou model del capitalisme.

Martin Rees, un “mortista antiquat”

Vicent Partal ens explica que Rees, astrofísic, Astronomer Royal des de 1995, va dir a un grup de defensors de la criònica (preservació d’humans a molt baixa temperatura) “que preferia acabar en una tomba bonica d’una església rural anglesa abans que en un refrigerador californià. Reivindicació que va tenir una resposta tan agra com xocant de part dels seus intelocutors… «Em van ridiculitzar com un mortista (deathist) realment antiquat».”

A Russian city is embroiled in protests over Immanuel Kant

Kant va nàixer a Königsberg, Prússia Oriental. Però des de la Segona Guerra Mundial aquesta ciutat és un enclavament rus (actualment entre Polònia i Lituània) i es diu Kaliningrad. Ara, les autoritats locals volen canviar el nom de l’aeroport i el cèlebre filòsof era l’opció que encapçalava una enquesta en línia. A alguns no els ha paregut bé. “Va escriure llibres incomprensibles que ningú dels que sou ací ha llegit ni llegirà mai”, va proclamar el vicealmirall Igor Mukhametshin en una arenga als seus mariners (YouTube). El clàssic elogi viril de la ignorància. Un grup d’exaltats va pintar la tomba de Kant i un piquet es va organitzar per protegir-la.

Facebook Gave Some Companies Special Access to Users’ Data, Documents Show

Continua el degoteig d’informació sobre els documents interns de Facebook (PDF, 250 pàgines) requisats pel parlament britànic. ”Com qualsevol negoci, vam tenir moltes converses internes sobre les diferents maneres en què podríem construir un model de negoci sostenible per a la nostra plataforma.” D’ací deu venir el problema: van crear una empresa (no una organització sense ànim de lucre com la Wikipedia o l’Internet Archive) sense cap model de negoci, i aquesta contradicció va generar els monstres que ara van eixint a la llum.

“It takes a whole village to raise a child”

Quin és l’origen d’aquesta frase? És realment un proverbi africà? Pareix que sí: “Aquest proverbi Igbo i Yoruba (Nigèria) existeix en diferents formes en molts idiomes africans. El sentit bàsic és que l’educació d’un infant és un esforç comunitari.” Em crida l’atenció que en les versions en castellà, o en català, es parli de ‘tribu’ en lloc de ‘poble’. Es diu que a Espanya la va popularitzar J. A. Marina, però abans d’això Hillary Clinton l’havia utilitzada en el títol del seu llibre It Takes a Village: And Other Lessons Children Teach Us (1996).

Blockchain study finds 0.00% success rate and vendors don’t call back when asked for evidence

“Hem documentat quaranta-tres casos d’ús de blockchain… Hem trobat una proliferació de comunicats de premsa, white papers i articles escrits de manera persuasiva. Però no hem trobat documentació ni proves dels resultats que se suposava que s’obtenien amb blockchain. Tampoc hem trobat les lliçons apreses o els coneixements pràctics que estan disponibles per a altres tecnologies en desenvolupament.” Mentrestant, com en tota bombolla, els intermediaris van fent caixa: per 10.000 €, Fujitsu et dirà si és bona idea utilitzar blockchain en el teu projecte.

Nigeria’s Buhari denies dying and being replaced by lookalike

El president d’un país desapareix durant mesos, per una malaltia no especificada, i posteriorment reapareix negant que sigui un impostor. El secretisme de les altes esferes s’enreda amb l’afecció a crear o a creure en conspiracions. Els casos de suplantació de la personalitat, real o imaginada, els dubtes sobre la identitat, pròpia o aliena, em fascinen. Desvetlen la meva imaginació filosòfica i literària.