Michel Houellebecq, Serotonina. Nou lliurament de les memòries satíriques de l’home blanc heterosexual. Tota resistència és vana. Ni tan sols el més recent antidepressiu, d’una eficàcia sorprenent, pot fer altra cosa que esmorteir la caiguda.

John Fowles, La mujer del teniente francés. Una altra novel·la que hauria d’haver llegit fa molts anys. I encara m’han agradat més els contes de La torre de ébano.

Soccia, Cary Grant!

I el mariscal Tito, (ex)revolucionaris, mafiosos, agents secrets, l’emperador de Vietnam… fins i tot un McGuffin autèntic fent voltes per Itàlia; no en tren, en aquest cas, sinó en furgoneta. Wu Ming, 54: una novel·la memorable.

Philip K. Dick, A Scanner Darkly. Lectura recomanada per a aspirants a drogoaddictes. O a agents antinarcòtics. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar…

Beryl Bainbridge, Harriet Said…
L’eterna pugna entre la maldat i l’estupidesa, amb els resultats catastròfics que s’apunten en el primer capítol. Un relat pertorbador.

Will Gompertz, ¿Qué estás mirando? 150 años de arte moderno. De Delacroix a Banksy, d’escàndol en escàndol, una bona i amena introducció per a qui vulgui entendre de què va l’art modern.

Eduardo Mendoza, El rey recibe. Un terç d’una novel·la, lliçons d’història-ficció incloses.

Orfes Kazuo Ishiguro, Quan érem orfes. El somni kafkià d’un xiquet que volia ser detectiu, trobar els seus pares i arreglar el món. Un fulletó, o un estrany conte de fades amb missatge, escrit per un Nobel.

Walter de la Mare, Memoirs of a Midget. Una novel·la extraordinària que hauria d’haver llegit fa molts anys. I Miyazaki podria haver-ne fet una pel·lícula. Epíleg interessantíssim d’Angela Carter. M.: Midgetina, Metaphor, Myself.