Beryl Bainbridge, Harriet Said…
L’eterna pugna entre la maldat i l’estupidesa, amb els resultats catastròfics que s’apunten en el primer capítol. Un relat pertorbador.

Will Gompertz, ¿Qué estás mirando? 150 años de arte moderno. De Delacroix a Banksy, d’escàndol en escàndol, una bona i amena introducció per a qui vulgui entendre de què va l’art modern.

Eduardo Mendoza, El rey recibe. Un terç d’una novel·la, lliçons d’història-ficció incloses.

Orfes Kazuo Ishiguro, Quan érem orfes. El somni kafkià d’un xiquet que volia ser detectiu, trobar els seus pares i arreglar el món. Un fulletó, o un estrany conte de fades amb missatge, escrit per un Nobel.

Walter de la Mare, Memoirs of a Midget. Una novel·la extraordinària que hauria d’haver llegit fa molts anys. I Miyazaki podria haver-ne fet una pel·lícula. Epíleg interessantíssim d’Angela Carter. M.: Midgetina, Metaphor, Myself.

Kurt Vonnegut, Escorxador-5. El soldat Billy Pilgrim es va desenganxar del temps quan el van capturar els alemanys. Una mica abans que l’enviessin a Dresden. Els platets voladors van venir després. Però abans i després ja no significaven gran cosa!

George Orwell, La rebel·lió dels animals: el pròleg de 1984. Retrat mordaç —i veraç— de l’estalinisme i de la reversió del somni revolucionari de 1917.

El mundo como supermercado (Interventions, 1998). Recull d’articles de Michel Houellebecq. No és que sigui imprescindible llegir-los per a poder apreciar les seves novel·les —sobretot les darreres— però poden ajudar a aclarir-ne el sentit —sobretot de les primeres. La reducció de la vida a transaccions econòmiques, la pèrdua de sentit, l’individualisme liberal que ens condemna al nihilisme. Molt recomanable, especialment, “Aproximaciones al desarraigo” (Les Inrokuptibles, 1997); val per qualsevol assaig de Byung-Chul Han i és encara més breu.

Liberado de los estorbos constituidos por las adhesiones, las fidelidades, los códigos de comportamiento estrictos, el individuo moderno podría ocupar su lugar en un sistema de transacciones generalizadas en el cual es posible atribuirle, de forma unívoca y sin ambigüedad, un valor de cambio.

Valérie Mréjen: El agrio. Una narració feta de retalls —les restes— d’una —mala— relació.

Plataforma. Vaig entenent que és costum prendre per opinions d’Houellebecq les dels seus personatges, i jutjar aquestes en lloc de les novel·les. Que a mi m’agraden com a diagnòstic moral —literari, irònic— del neoliberalisme rampant —i dels seus col·laboradors (in)necessaris.