in Uncategorized

Sunday Morning 2019-01-13

empty hallway of house

Photo by Echo Grid on Unsplash.

Algunes lectures d’aquesta setmana.

How Cartographers for the U.S. Military Inadvertently Created a House of Horrors in South Africa

El mapatge d’adreces d’Intenet a ubicacions geogràfiques pot ser molt imprecís. Generalment, els serveis comercials proporcionen unes coordenades exactes i un marge d’error, que pot ser un quilòmetre o mil. Però es veu que ningú no mira el marge d’error. Una base de dades d’una agència militar nord-americana té la culpa que totes les adreces de Pretoria, Sud-àfrica, s’ubiquen exactament en aquesta casa i que els seus residents siguin assetjats per detectius i per víctimes de tota mena de delictes, ja siguin segrestaments o robatoris d’aparells electrònics. ”Els clients d’Apple pareix que són els pitjors.”

Blockchain development and the Occam problem

Recordem la navalla d’Occam o principi de parsimònia: l’explicació —o solució— més simple sol ser la més probable. Malgrat tot el rebombori, encara no s’ha presentat cap cas en què les cadenes de blocs siguin la solució més simple o més efectiva. “És una tecnologia en la seva infantesa, relativament inestable, costosa i complexa.”

Precària universitat

Reportatge de Violeta Tena en El Temps. Una visió de conjunt molt interessant, amb veus diverses. Diuen que una crisi que és una oportunitat, i les elits extractives l’han aprofitada, entre d’altres malifetes, per a començar a desarmar el sistema públic universitari. En altres països d’Europa s’ha incrementat la inversió en educació, mentre que a Espanya s’ha reduït. “El resum seria una universitat depauperada i esquifida, amb una massa laboral cada volta més precària i envellida i un alumnat amb problemes per accedir als estudis que desitgen.” A més a més, s’ha redoblat l’assalt ideològic. Cada vegada es parla menys de servei públic i més de mercat, clients o productivitat.

Mariano Fernández Enguita: La singularidad escolar ya está aquí

És un tema que cal considerar molt seriosament. El terme ‘singularitat’, manllevat de les matemàtiques i la física, denota el punt o el moment en què les lleis habituals deixen de ser vàlides. Ha esdevingut un lloc comú en la narrativa de la intel·ligència artificial. Em pareix evident que l’educació, fins i tot a l’escola primària, no pot continuar funcionant com si les fonts de coneixement encara fossin escasses. El rol del professorat ha de canviar radicalment —entre altres canvis igualment importants—, però no crec que empal·lideixi davant “la més basta de les indagacions possibles” en la Wikipedia o en Google. Una indagació basta no serveix de res, i de fet són pocs els alumnes capaços d’anar més enllà. Això, per a començar, els ho ha d’ensenyar el professorat. D’altra banda, em fa l’efecte que estem assumint d’una forma molt acrítica que molt aviat —“en aquest segle i en aquesta seva primera meitat”— començarà una nova època, “quan la intel·ligència artificial superi la intel·ligència humana i, per tant, ja no depengui d’ella”. De moment, diria que la intel·ligència artificial general és tan lluny com sempre, malgrat els avenços gegantins i espectaculars en aplicacions concretes.

Cartografia oberta a l’Àfrica: comunitat i bé comú

Quan, el març del 2014, els primers equips de Metges Sense Fronteres van arribar a la regió de Guéckédou, a la República de Guinea, per donar resposta a l’últim gran brot d’Ebola de l’Àfrica Occidental, van topar amb un problema bàsic: eren cecs, no hi havia mapes de la zona que els permetessin planificar les accions. Van haver de recórrer a una acció urgent de cartografiat col·lectiu, amb l’ajuda de diferents organitzacions que treballaven en el mapatge col·laborador. En aquell moment, les comunitats d’Open Street Map (OSM) a l’oest de l’Àfrica encara eren una raresa… Avui dia, les comunitats d’OSM han mapat detalladament no només la major part de les ciutats, sinó també extenses zones rurals que no tenen cap interès per als sistemes de mapes comercials a què qualsevol usuari té accés a través d’Internet.

Una immobiliària segella un pis ocupat i hi deixa tres menors a dins

Va passar a Ciutat Meridiana i els bombers els van alliberar onze hores després. La mare se’n va anar a treballar d’hora, i els seus fills, de 16, 12 i 5 anys, es van quedar dormint. Viuen en un pis ocupat. Diuen que no poden pagar un lloguer. El fill gran va voler baixar a comprar, i es va trobar que els havien tancat a dins amb una porta metàl·lica.

The mysterious origins of punctuation

Grecs i romans escrivien sense signes de puntuació ni espais entre paraules. Els primers signes de puntuació havien estat inventats per Aristòfanes, bibliotecari d’Alexandria, al segle III aC, però van tenir poc d’ús fins que els va reintroduir Isidor de Sevilla al segle VII dC. Els espais van ser aportació de monjos escocesos i irlandesos a la mateixa època.

Xavi Ayén: La posibilidad de una vida

“…si Houellebecq se casa, el amor es siempre posible.” Però Ayén tem que la felicitat conjugal pugui haver afectat la qualitat de la seva darrera novel·la. Que la infelicitat sigui l’única font legítima de l’art és un vell tòpic.

Reposts

  • El Pont 🎗

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Webmentions

  • El Pont 🎗 liked this Article on twitter.com.

  • El Pont 🎗 reposted this Article on twitter.com.