in Uncategorized

Sunday Morning 2018-12-16

chair inside a house

Photo by Patrick Pierre on Unsplash.

Lectures potser remarcables d’aquests dies.

Evelyn Berezin, 93, Dies; Built the First True Word Processor

Matthew G. Kirschenbaum, autor de Track Changes —una interessantíssima història dels processadors de textos en la creació literària— enllaça l’obituari d’Evelyn Berezin en el NY Times i el matisa. Sobretot el titular: “…això dels primers sempre és complicat”. Al cap i a la fi, el Redactron Data Secretary dissenyat per Berezin es basava en l’IBM MT/ST. Cap dels dos tenia pantalla, tots dos feien servir una màquina d’escriure Selectric com a mecanisme d’entrada i sortida i desaven els textos en cinta magnètica. Però el Redactron utilitzava circuits integrats, cosa que l’apropava als posteriors ordinadors.

Perhaps you would like to own your own Falkland Island, complete with penguins

“Malgrat la platja de còdols de quatre milles, no es tracta de cap paradís tropical. El clima s’assembla més aviat al de Gal·les, o potser al nord d’Oregon: molta, molta pluja, intercalada amb plugim, boira i aiguats ocasionals.” La notícia subratlla els set-cents milions de lliures que es va gastar el Regne Unit en la guerra de les Malvines. Jo destacaria més aviat els nou-cents morts. La primera com a tragèdia, la segona com a farsa. Ara, els agents de la propietat immobiliària no saben com posar preu a aquesta illa on pasturen ovelles llaneres. El rebesavi del propietari actual la va comprar l’any 1869, juntament amb altres illes, per quatre-centes lliures, i no tenen un historial de transaccions similars recents amb què comparar.

Social media outpaces print newspapers in the U.S. as news source

Sempre cal continuar llegint més enllà del titular: déu i el dimoni són en els detalls. Durant anys ha descendit el nombre de persones als EUA que s’assabenten de les notícies mitjançant la televisió o els periòdics impresos, mentre que han augmentat les que s’informen mitjançant webs i xarxes socials. Aquest últim any els percentatges s’han estabilitzat, excepte el dels periòdics impresos que continua minvant. La font d’informació majoritària encara és la televisió (49%). A continuació hi ha els webs de notícies (33%), la ràdio (26%), les xarxes socials (20%) i a la cua els periòdics de paper (16%). Aquests percentatges es refereixen a un ús habitual (“often”). El concepte de xarxes socials pareix incloure les aplicacions de missatgeria: segons l’informe complet (PDF), l’enquesta esmentava “Facebook, Twitter o Snapchat“ com a exemples.

Narradors virtuals, o el teatre abans de Shakespeare

Quatre paraules clau: immersió, interacció, empatia i exploració. “Perquè al principi tot era pirotècnia i experimentació amb el mitjà, cosa que provocava l’anomenat «efecte wow» en els espectadors, que, al·lucinats, descobrien per primer cop l’experiència cinematogràfica. Això no obstant, amb el pas del temps la sorpresa va deixar de ser l’emoció predominant, i les històries es van obrir camí. Ja no era només el com, sinó també el què. Gairebé podríem dir que hi va haver un cine abans del cine: una mena de protocine que, si bé no posseïa plenament les característiques del que va acabar sent aquest art, era un principi sense el qual la resta no hauria pogut existir. Una etapa d’experimentació que, si la traslladem a l’època actual, té lloc ara mateix amb la realitat virtual.”

Your Apps Know Where You Were Last Night, and They’re Not Keeping It Secret

Diversos tipus d’aplicacions ens demanen permís per conèixer la nostra ubicació. Així ens poden oferir itineraris, notícies locals, informació meteorològica, ofertes comercials properes, etc. Però, a canvi, sense dir-nos-ho, venen les dades a anunciants, bancs i altres empreses interessades a conèixer els nostres moviments: on anem, per on passem, on ens aturem més o menys temps… Aquestes dades són anònimes, però identificables: “…els que tenen accés a les dades brutes, inclosos empleats o clients, poden identificar una persona sense el seu consentiment. Poden seguir algú que coneixen, localitzant un telèfon que sol estar a l’adreça d’aquesta persona. O, a l’inrevés, poden vincular un nom a un punt anònim, veient on passa les nits els dispositiu i utilitzant registres públics per esbrinar qui hi viu.” Tot açò és il·legal a Europa, no als EUA, però el que compta és que es faci complir la llei. Els nostres mòbils s’han convertit en dispositius de vigilància i el NY Times ho il·lustra amb exemples reals en mapes interactius. En un altre article, ens recorden com fer que les apps deixen de rastrejar la nostra ubicació. iPhone: Configuració → Privacitat → Localització. Android: Configuració → Ubicació. (Un dels problemes d’Android és que no pots impedir que una app accedeixi a la teua ubicació en segon pla, és a dir, quan no estàs utilitzant aquesta app.)

Reposts

  • El Pont 🎗

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Webmentions

  • El Pont 🎗 liked this Article on twitter.com.

  • El Pont 🎗 reposted this Article on twitter.com.