in contes

Bibliografia

Examinàvem sota el flexo la seva darrera adquisició: un exemplar d’Il newtonianismo per le dame, col·lecció de diàlegs amb què el savi venecià Francesco Algarotti va contribuir a divulgar la Philosophiæ naturalis d’Isaac Newton. A mi em feia recordar, és clar, les lliçons epistolars de Leibniz a Sophie de Hannover i a la seva filla Sophie-Charlotte, publicades recentment amb el títol Filosofia per a princeses.

—El que ens hauria calgut —va remugar Atwood, regirant-se en la butaca— és un Quantum Mechanics for Old Men. Almenys així no hauríem fet tant el ridícul.

Són tots, en efecte, vells, i cap dona forma part del claustre d’aquesta venerable institució. La primera persona del plural es podia interpretar, en el seu cas, com un acte de modèstia, però l’exabrupte era abans que res el reconeixement d’un fracàs col·lectiu, la constatació que havien arribat al final del trajecte i es trobaven en una via morta. De sobte, em vaig adonar de les volves de pols suspeses en l’aire, com àtoms de Demòcrit.

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Webmentions

  • Albert Garcia liked this Article on twitter.com.