in contes

Rue d’Auseil

L’autor d’aquells diabòlics poemes en prosa era un misteriós personatge que treballava per a l’ambaixada americana. El tiratge, escàs, es va difondre en els cercles habituals, fins que algú es va esquinçar les vestidures. Es van aixecar sospites sobre l’autenticitat d’algunes escenes i sobre la identitat dels subjectes implicats. Jenkin va tocar el dos, mentre que el seu traductor francès, aclaparat per l’oprobi, es va suïcidar.

Quan el propietari d’un edifici ruïnós de la rue d’Auseil, a la vora de l’Halle aux Cuirs, va delatar el seu darrer llogater, potser aquell comissari es va precipitar a enviar-hi els dos agents més propers. Jenkin s’hi va lliurar sense resistència, en un estat d’aparent —fingida— letargia. Un el va lligar en una cadira i s’hi va quedar vigilant-lo. L’altre va anar a buscar reforços. Qui van trobar, després, lligat —i nu— va ser el primer agent. No es va saber res més de Jenkin en molt de temps.

Entretant, al pis de dalt hi sonava una música que pareixia d’un altre món.

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.