in contes

Dades sobre la localització de l’altiplà de Leng

Estudiaven un informe de l’Oficina de Serveis Estratègics que havia format part de l’arxiu Danvers. Vint i tants fulls mecanografiats, més una extensió similar d’esbossos de mapes. Era material original, autenticat. Portava segell d’abril de 1945. L’autor —identificat amb un codi— despatxava a corre-cuita la “hipòtesi antàrtica” per discutir in extenso diverses opcions a l’Àsia Central, en un arc traçat des de la vall del Caixmir fins als deserts de sorra i de glaç de Mongòlia.

Pensava que aquest era un debat ja resolt. Una vegada em van contar que algú havia encarregat una nòvia per catàleg en un entresol del carrer de Colom. Li van ensenyar fotos de dones sud-americanes, eslaves i asiàtiques. L’única que s’ajustava al seu pressupost era oriünda, precisament, d’una certa República de Leng. Els amics d’ell la van conèixer i feien comentaris grollers sobre la seva olor i les robes bigarrades. Em vaig estimar més no explicar-ho per no aigualir la festa a ningú.

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.