in contes

El futur del món

Era l’única dona en tota la festa i l’única que he vist mai al campus. Abans, entre els vells, m’havia paregut una nena de tretze o catorze anys, possiblement la neta d’alguna eminència xaruga. Ara li’n feia tres o quatre més, prou per estar al primer curs d’universitat. Si no ací, potser a Harvard o a Brown.

Se celebrava l’aniversari de la institució en el vestíbul de la Biblioteca. Cambrers amb esmòquing servien el còctel. L’orquestra interpretava el Quatuor pour la fin du temps. El discurs d’Armitage, des de l’escalinata, abundava de preocupació per les perspectives del món. Ella es va girar i em va parlar en veu baixa. El posat circumspecte i la fermesa tranquil·la de les seves paraules contrastaven amb la seva joventut. Enmig d’aquella assemblea de folls, les raons que m’exposava infonien esperança a un pessimista com jo, que es limitava a escoltar-la.

Avui m’he despertat amb migranya. No recorde res del que em va dir, només la seva veu, la capacitat de persuasió i el meu esbalaïment.

Reposts

  • El Pont 🎗

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Webmentions

  • Cèsar Amiguet liked this Article on twitter.com.

  • El Pont 🎗 liked this Article on twitter.com.

  • El Pont 🎗 reposted this Article on twitter.com.