in contes

Do you long for her, or for the way you were?

Per comptes de viatge de fi de curs, vam passar un cap de setmana en el xalet dels pares d’un company que, ells sí, eren a l’estranger i no s’havien d’assabentar de l’ús que fèiem de la seva segona residència. Jo era més gran que els altres i guardava certes distàncies. La darrera nit vam escoltar elapés de Llach, de Leonard Cohen i de Jonathan Richman, mentre un dormitori romania ocupat i ella s’havia assegut davant de l’Olivetti, indiferent a les protestes pel soroll del tecleig.

En un sol full, em va traçar un perfil psicològic més acurat que el que m’hagués pogut fer cap professional fins llavors. L’endemà me’l vaig endur dins la bossa i ens vam acomiadar amb un bes a la galta i paraules dolces.

A València vam seguir especialitats diferents i no ens vèiem gaire. Vaig portar el full a emmarcar —em va costar quatre-centes pessetes— i així va presidir els meus darrers anys de llicenciatura.

Quan ens creuem, encara intercanviem salutacions i educats somriures.

Algun comentari?

Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.