[microbloc] Amb cinc o sis lectors també? 3 d'agost de 2008

Bernardo Atxaga, en el suplement Libre del Público d’ahir: Se puede hacer una carrera digna con 1.000 lectores y eso los escritores en euskera lo sabemos… Con 1.000 lectores puedes llegar muy lejos. I amb cinc o sis lectors també? Potser mitjançant Internet sí. Vegeu allò de la “cua llarga” (o cues de Pareto). Potser això ajudarà a resistir: Hay una ley que siempre se ha [...]

[microbloc] Un conte fantàstic anglès 11 de juliol de 2008

Entre desembre de 1993 (Allò que és meu) i abril de 2002 (El llibre de tòpics) no vaig parar mai d’escriure, malgrat que ho creguin alguns dels meus amics més book minded, per als quals escriure significa també necessàriament publicar un llibre. Són els anys de Contes per a extraterrestres i d’un fum de provatures: d’assaigs i errors. Quan Bullent em va publicar Allò que és meu, no [...]

[microbloc] Mètrica 10 de juliol de 2008

M’ha passat unes quantes vegades que em demanen una col·laboració per a un llibre o per a un periòdic i després, tot i que m’hagi ajustat estrictament a l’extensió estipulada, em diuen que el meu text és massa breu o massa llarg. Una vegada, aquesta sí que va ser bona, cert diari local va preferir no dir-me’n res i anar inserint salts de paràgraf en acabat de cada frase o de [...]

[microbloc] Les cataractes... del Niàgara? 5 de juliol de 2008

Quan s’alça, l’aigua li regalima en un miler de petites cataractes. La cursiva és meva: entenc que l’autor d’aquesta frase no volia dir realment això que diu, perquè una cataracta, segons el Diccionari de l’IEC, és l’opacitat del cristal·lí de l’ull que impedeix el pas dels rajos de llum. És a dir, una afecció ocular. Les del Niàgara en català es diuen cascades [...]

[microbloc] Pensament beta 15 de maig de 2008

Un dels atractius d’escriure codi en compte de literatura és que et pots deixar un programa a mitges, sempre que més o menys funcioni. Ja hi tornaràs qualsevol altre dia a millorar-lo: afegir-li més funcions, o perfeccionar les existents. La beta perpètua. No cal que un programa d’ordinador sigui perfecte, ni de bon tros. Però un conte o un poema en un estat semblant serien dolents. Serien [...]

[microbloc] Jean Cocteau. L'art i l'ofici d'escriure 9 d'abril de 2008

Jean Cocteau @ The Paris Review #34: Marcel Proust em va demanar una vegada: “Et prego, Jean, puix que vius a la rue d’Anjou al mateix edifici que Mme. de Chevigné, en qui he basat la meva duquessa de Guermantes, et suplico que li facis llegir el meu llibre. Ella no vol, diu que ensopega amb les meves frases. T’ho prego.” Li vaig dir que això era com si demanés a una formiga [...]

[microbloc] Ressenyar i vendre 4 de març de 2008

He llegit crítics pudents, però pocs tan pudents com un escriptor a qui no agrada quasi res del que ha fet el seu col·lega d’ofici. Ni tan sols pareix que hagi intentat seriosament entendre per què ho ha fet com ho ha fet, l’altre. Més aviat diries que té ganes d’explicar com ho hauria fet ell si li haguessin deixat. Potser això s’assembla més a un apunt d’un bloc -d’un [...]

[microbloc] Un escriptor del mètode 17 de gener de 2008

La vigília del primer dia sé el que passarà al primer capítol. Aleshores, dia a dia, capítol a capítol, descobreixo què vindrà més endavant. Després que he començat una novel·la escric un capítol cada dia, sense perdre mai un dia. Com que és un esforç, he de seguir el ritme de la novel·la. Si, per exemple, estic malalt quaranta-vuit hores, he de llençar els capítols anteriors. I no torno mai a aquella [...]

[blocs] Quina gent més rara 3 de desembre de 2007

Ara que ha merescut alguna notícia i alguna ressenya la publicació d’aquest recull d’entrevistes de The Paris Review (El Aleph, edició a càrrec d’Ignacio Echevarría), no estarà malament recordar que en el web de la revista (theparisreview.com) es pot llegir, i baixar, una selecció molt més extensa d’aquestes mateixes entrevistes, en la versió original en anglès. O repassar la [...]

[blocs] Esborrar i desdoblar 20 de novembre de 2007

De receptes per a escriure i per a millorar allò que s’ha escrit, n’hi ha en abundància. Cadascú ha de trobar quines li convenen més. Una de les que faig servir últimament és aquesta: després d’enllestir el primer o el segon esborrany, 1) suprimir la meitat dels paràgrafs (no contar-ho tot, no avorrir) i 2) desdoblar les frases que queden, perquè sé que tendeixo a concentrar excessivament [...]