Caputxeta vermella

Wikipedia: Little Red Riding Hood

Reculls de versions per comparar: un i dos.

La versió escrita més antiga és la de Perrault. La més coneguda a hores d’ara és la dels germans Grimm. Es coneixen també algunes versions -i variants- orals més antigues. De vegades aquestes són les més sinistres i macabres, i també les menys masclistes.

En la versió de Perrault (Contes de ma mère l’Oye, 1697), el llop es menja l’àvia i després la Caputxeta. No hi ha final feliç. Moralitat: «les xiquetes ... fan molt malament de fer cas a estranys ... no tots els llops són de la mateixa mena ... Ai! Qui ignora que aquests llops gentils són d’aquestes criatures les més perilloses!”

Text complet disponible en Wikisource: en castellà, en francès i en anglès.

En la versió dels germans Grimm (Kinder- und Hausmärchen, 1812), el llop es menja l’àvia i la Caputxeta, però tot seguit un caçador mata el llop, li obre la panxa amb unes tisores i totes dues n’ixen sanes i estàlvies.

Hi ha una segona part de la història en la qual Caputxeta i l’àvia, ja experimentades, són capaces de matar elles soles un altre llop dolent.

Text complet disponible en Wikisource: en alemany, en francès i en anglès.

Es coneixen versions orals d’aquesta rondalla anteriors a Perrault a Itàlia, a França i a Àustria. De vegades el llop no és un llop, sinó un licantrop o un ogre. El monstre que sigui, sol matar l’àvia i després fa menjar la seva carn a Caputxeta. Però al final, Caputxeta aconsegueix escapar sense que l’ajudin la pobra àvia morta ni cap caçador.

Informació: Red Hot Riding Hood