Cànon, o capricis
Per si de cas em deixessin endur-me deu llibres a una illa deserta -però que rar seria això- he començat a fer-ne una llista:
- Roses, Diables i Somriures de Joan Perucho, aquella petita antologia de butxaca que recollia entre altres l’incomparable Diana i la Mar Morta.
- El Aleph de Borges. O El libro de arena. O Los conjurados: el meu exemplar comprat a València en 1985, quan feia poc que s’havia publicat i Borges encara era viu i jo tenia divuit anys. Vaig descobrir-hi una nova -per a mi- manera d’escriure que era en un espai equidistant entre la poesia i els contes. (En realitat voldria triar les obres completes de Borges, només són tres volums, però me’n restarien dos del total.)
- L’Antología de la literatura fantástica de Borges, Bioy i Ocampo: setanta i tantes històries breus en un sol llibre.
- Sudden Fiction, l’antologia de Robert Shapard i James Thomas: setanta històries més des d’un altre punt de vista.
- L’home que va confondre la seva dona amb un barret d’Oliver Sacks, que em va ensenyar que si bé tota la literatura és fantàstica (com digué Borges), el món viscut encara n’és més. La bogeria com a accentuació del realisme.
- Arribo a Lovecraft i em prenc la llibertat (Share, reuse, and remix) d’imaginar un recull que contingui els “grans textos” (que va dir Houellebecq), més dos o tres relats de Chambers i el pròleg que li va dedicar Jacques Bergier (”Lovecraft, ce grand génie venu d’ailleurs”).
- Le jeune Albert d’Yves Chaland (l’edició completa de 1993). Si adés m’he pres una llicència, ací me’n podria prendre una altra de més grossa: afegir-li un epíleg de Max protagonitzat segurament per Bardín el superrealista.
- El Tractatus Logico-Philosophicus de Ludwig Wittgenstein. Però ara ja no em sé estar d’usar més i més llicències. Wittgenstein demanava que les seves Investigacions filosòfiques posteriors es publiquessin conjuntament amb el Tractatus, de manera que es valorés millor el conjunt de la seva obra. No li van fer cas i jo tampoc no li’n faré. M’estimaria més ajuntar el Tractatus amb De la certesa, els darrers apunts que va escriure. El contrast és més gran i crec que més il·luminador.
- Kafka: els relats breus de La Muralla China. No podia acabar sense coincidir amb Bloom en alguna coseta!
- I L'escuma dels dies, en fi, de Boris Vian.
(Parlava en principi de llibres: d’objectes físics realment existents, tot i que n’hagi posat també de parcialment imaginaris. En faltarien molts, deu en són molt pocs. On són Monterroso, Salinger, Lem, tants altres? I on són contes com ara Les germanes Vane...? Però el decàleg dels contes més estimats el deixarem per a un altre dia.)
