L'idil·li del tramvia
S'han escrit contes sobre aquest tema fins i tot des d'abans que els publicistes descobrissin el filó. Entre molts altres, suposo, els següents:
- "Una faula", de Robert Fox, en Sudden Fiction o Ficción súbita (Anagrama). Un noi agafa el metro el primer dia de feina, coneix una noia i el revisor es disposa a casar-los abans que arribin a la parada.
- "Ómnibus", de Julio Cortázar, en Bestiario (Alfaguara, Punto de lectura). El noi i la noia aconsegueixen baixar abans que el trajecte, que ha esdevingut un malson, acabi malament.
- "Idil·li en tramvia", de Josep Carner, en Contes del noucentisme (Granica). Quan la noia estrangera i rossa baixa, el narrador descobreix que és coixeta, pobra.
Em fa pensar en açò l'idil·li de les nostres autoritats amb el fals tramvia, que ells es complauen a anomenar emfàticament "transport de via reservada", o també "bus guiat", tot i que no pareix que sigui més que una versió actualitzada del vell troleibús que ja va recórrer Castelló en mil nou-cents seixanta i tants.
Sigui com vulgui, la primera línia anirà en línia recta des de l'Àgora de la Universitat fins al Parc de Ribalta. Abans, però, caldrà construir un nou pont per sobre del Riu Sec i això retardarà la inauguració almenys fins setembre. Diuen, tanmateix, que l'avinentesa de les eleccions pot fer convenient que al maig circuli ja "en proves", encara que s'hagi d'aturar en arribar al riu.
M'imagino uns cansats viatgers -entre els quals, potser, una parella de nous enamorats- que són amablement convidats a baixar del vehicle en una mena d'atzucac, davant d'un riu sense aigua d'allò més semblant a la fi del món, i em convenço una vegada més que la vida imita l'art, com va deixar escrit Oscar Wilde. Tenia més raó que un sant (i això que ell no n'era molt, de sant). Sens dubte els guionistes d'alguns polítics d'ací són genis no reconeguts de la literatura fantàstica.
10 de gener de 2007