Quan jo era menut, el general Santa Anna era el dolent de la pel·lícula d'El Álamo: l'autoritat mexicana amb bigoti que passava a degolla uns rebels idealistes, texans, liderats per Davy Crockett. O per John Wayne, o com li diguessin al paio aquell que es calava el barret de castor.
Després, quan ets gran, t'assabentes que el motiu de la rebel·lió era que a Mèxic s'havia abolit l'esclavitud i aleshores ja no et pareix que fossin tan idealistes. En això devia consistir la pèrdua de la innocència: ens havien enganyat, tots eren dolents. Perquè de López de Santa Anna tampoc no te'n podries refiar. Va presidir el seu país sis o set vegades en una època convulsa, va participar en mil conspiracions i va perdre gairebé totes les batalles. Els aduladors li deien "Padre de la Patria", "Visible instrumento de Dios" i "Napoleón del Oeste", entre altres floretes. Fins que el van fer fora i es va exiliar a Cuba i a Nova York.
Però si tens sort i continues creixent -no et mors, ni t'atures- potser t'adones que la realitat no és unidimensional, que del blanc al negre hi va una gamma de matisos. John Wayne ho feia molt bé a La diligència, i ara llegeixo que a Santa Anna se li pot atribuir la invenció del xiclet. Diuen que quan vivia a Nova York li va donar la idea a un industrial conegut seu, en Thomas Adams, el qual la va patentar -coi d'americans!- i va començar a vendre l'"Adams New York Chewing Gum" a partir de 1871. No sé si això redimeix el general o no, però em fa gràcia.
6 de juliol de 2006