Tombar Pla (Josep)

No sóc cap mena d’expert en Josep Pla. En absolut. Per tant no puc jutjar si l’atac que vaig llegir a l’Avui 1) està ben fonamentat o no. Em refereixo sobretot a allò del corrector: que Pla va ser franquista i col·laboracionista ho sap tothom, i que d’esperit il·lustrat en tenia ben poca cosa, un si vol se n’adona de seguida.

Tampoc no sóc especialment iconoclasta. En principi no em ve de gust que em tombin els ídols. Quan vaig començar a llegir el Quadern gris, em feia creus d’un llenguatge tan precís, d’una construcció tan perfecta. Com podia ser que això ho hagués escrit un noi d’una vintena d’anys? (Gairebé em vaig ofendre.) Després em vaig assabentar que Pla va anar revisant aquest diari al llarg de tota la seva vida, la qual cosa no li restava gens de mèrit, però donava a l’obra unes proporcions més humanes.

I ara em diuen que un tal Bardagí li polia l’estil. Però si Pla era bàsicament estil!

Actualització 27/10/2006

Fum i estalzí va fer referència a aquest apunt: "Cal dir rucades per cobrar un article?" (30/4/2006).

L'efecte Jauss publica una citació de Bardagí bastant aclaridora: "Els 'destells' del sol" (12/10/2006).

En Pla escrivia estupendament. Jo només li havia d’anar tocant punyetetes. Si, per exemple, deia: “Els destells del sol aquesta matinada” jo li posava “l’esclat del sol” i el senyor Pla no deia res. Al contrari, quan es corregia ell mateix les galerades, al final m’hi posava: “Senyor Bardagí, moltes gràcies”. Una vegada en Vergés [l?editor de Pla] em va dir que l’únic que no el convencia, a en Pla, és que li tragués el barco. De tant en tant, sortien capiguts, sapiguts. No va escriure mai bé la paraula meteorologia, sempre posava metereologia. Escrivia querència tranquil·lament. Però tot això no té importància, les coses que li havia de corregir eren insignificants... algun pleonasme, “un lloc on s?hi feia bròquils”, en comptes de “on es feien”. En fi, aquelles correccions que fem a tothom, si no que en el seu cas es tractava d’un escriptoràs de gran categoria. I el que vaig fer una vegada és deixar-li passar Bodegó amb peixos, perquè jo no sabia que no era admès. Si ho hagués sabut, li hauria posat natura morta.