Un altre fragment de l'entrevista de Dinamo a Joan Perucho (any 1997):
-Què hi ha de vertader i què hi ha d'irònic o imaginatiu en la seva erudició?
-La gent pensa que m'invento moltes coses, i no és així. Generalment, no m'invento res... alguna vegada algun personatge fantàstic, però res més. Tinc molts llibres, i d'ells trec la informació.
-I el que en les seves obres els succeeix als personatges reals, és real o és inventat?
-Real. Escolteu el següent cas: l'urbanista creador de la Barcelona moderna, Ildefons Cerdà, quan la seva dona l'abandonà, com que no tenia ni un duro, va decidir marxar a Madrid pensant-se que allí li pagarien millor. Però no va ser així, i l'home, que ja estava desesperat de la vida i tenia una asma cardíaca, se'n va anar a un poblet que es deia Caldas de Bezoya, a Santander, a prendre les aigües. Allà també hi havia uns raigs de vapor que deien que anaven molt bé per malalties com la seva... i en canvi, un d'aquests raigs de vapor, inopinadament, el va matar. Així és que al pobre Cerdà, com que no tenia a ningú, el van enterrar a Caldas.
Bé, passen els anys, i el senyor Fabià Estapé, economista, s'il·lumina davant l'obra d'en Cerdà. Impressionat, decideix seguir el rastre del personatge, fins que se n'assabenta que està enterrat a Caldas. Aleshores, agafa el tren, se'n va a aquell poblet de Santander, busca l'enterrador, i pagant-li 3.000 pessetes aconsegueix que li desenterri al mort i el carregui en un bagul per emportar-se'l a Barcelona.
D'això no se'n va assabentar ningú. Fabià Estapé comprà una casa d'aquestes gòtiques, i en ella descarregà el bagul amb el fiambre, i el col·locà al seu despatx. A partir d'aquell dia, quan tenia convidats els feia passar al despatx, i l'arca del mort feia de tauleta per posar-hi les begudes!
Bé: oi que això que acabo de contar sembla una invenció? Doncs és veritat!
24 d'octubre de 2005