L'any 1997, Amadeu LeBlanc i Pep Bobina van entrevistar Joan Perucho per a un número del fanzine Dinamo, suposo que ara molt mal de trobar, dedicat gairebé monogràficament a H. P. Lovecraft. Qualsevol entrevista a Perucho necessàriament ha d'abundar en moments feliços i lluminosos. Vegeu aquest, que a més a més demostra que Paul Auster no té pas el monopoli de les coincidències sorprenents:
-Una vegada, ja fa molt de temps, vaig anar a comprar un llibre al portal de santa Madrona, on hi havia unes barraques de fusta on en venien. En una d'elles hi havia un vell que semblava que tota la vida havia estat allà guardant les piles de llibres, i en acostar-me vaig veure un llibre que jo havia buscat durant molt de temps: Retrat de l'artista adolescent, de James Joyce.
Vaig agafar el llibre mentre demanava el preu. "Un duro", em respongué el vell, i això era molt barat fins i tot en aquella època. Així és que vaig decidir queder-me'l i vaig pagar-li el duro.
Aleshores, l'home va agafar el duro i es va persignar amb ell, cosa que em va semblar molt misteriosa.
Quan vaig arribar a casa, li vaig comentar a la dona la compra que havia fet, i mentre l'hi ensenyava, d'entre les pàgines del llibre va caure un sobre tancat que deia: "AI senyor Joan Perucho". Sorpresos, vam obrir immediatament el sobre per llegir el missatge que hi havia a l'interior, però a l'interior no hi havia res...
Es a coses com aquestes que em refereixo quan parlo de "casualitats concatenades": és molt possible que un amic meu que devia estar llegint aquest decidís escriure'm una carta, però pel que sigui, no l'acabà, i com ja devia tenir el sobre preparat, l'utilitzà com a punt de lectura. Més endavant, vengué el llibre a aquell vellet del portal de santa Madrona, i aleshores jo vaig passar per allà i l'hi vaig comprar. EI venedor, content pel que devia ser la primera venda del dia, devia ser molt religiós i es va persignar amb la moneda per donar gràcies. I aquesta podria ser l'explicació racional, que per mi té més màgia que una explicació màgica. I la vida n'estâ plena de fets com aquest.»
24 d'octubre de 2005