En Francesc Capdevila ens anuncia que el proper número -el que en farà 15- de NSLM serà el darrer i jo encara tenia pendent dir a algú que l'anterior -el 14- m'havia semblat un dels millors. Per al meu gust potser excel·lien, per damunt d'un nivell general molt alt, la historieta de Max (la visió del mar darrere de la murada, el descobriment del gènere que transporten els vaixells), les il·lustracions de Jim Woodring a pàgina completa, l'inventari de somnis de Roger Omar (vegeu elmonstruodecoloresnotieneboca.com) o l'adaptació de Fernando Pessoa per Juan Berrio.
Vaig tenir l'ocasió de descobrir en un bon moment (el Víbora, l'edició espanyola de Métal Hurlant) que el còmic era una mitjà d'expressió artística amb tantes i tan adultes possibilitats com qualsevol altre. Per sort la literatura no es redueix als germans Grimm, ni el cinema a Disney. Des de llavors he anat buscant sempre on assaciar la meva fam i set de tebeos. Max i Pere Joan poden estar segurs que no els traurem els ulls de sobre.
(Dos apunts del bloc Con C de Arte: la nota de premsa de NSLM i un petit homenatge.)
17 d'abril de 2007
