Una matinada a la ràdio

Anna Homs, de Catalunya Ràdio, em va convidar a participar en una minisecció del programa Una nit a la terra que ofereix a escriptors i poetes l'oportunitat d'explicar en un minut què han llençat aquell dia a les escombraries. Poden ser coses materials o metafòriques. La setmana passada un amic meu hi va confessar que havia llençat el protoestatut o estatutet valencià d'autonomia.

La meva intervenció, molt menys rebel, es va emetre anit una mica després de les dues de la matinada. Si no estàveu desperts, o no estàveu escoltant la ràdio, encara la podeu sentir en la web del programa o ací mateix: unalt_20050215_escombraries.mp3 950 KB.

Adjunto també la transcripció.


Sóc Carles Bellver, escriptor. Avui he llençat a les escombraries les deixalles habituals: els bolquers de la xiqueta, les sobres del sopar, els diaris ja llegits o no, etc. Tot allò que cal llençar cada dia a fi de mantindre un ambient mínimament sa i habitable.

Per això mateix he llençat també un munt de correus electrònics d'aquests que en diuen "correu brossa". Vull dir totes aquestes ofertes de programes informàtics o publicitat de medicaments estranys que no se sap mai ben bé per a què serveixen ni per què te'ls han enviat a tu. Fins i tot me n'havien entrat alguns d'hipoteques en bancs nord-americans i un de peix i marisc... d'Equador! Això sí, a molt bon preu.

O demandes d'ajuda de viudes i de fills de dictadors africans. De vegades són coses molt desconcertants. Avui n'he llençat concretament un que tenia el seu puntet enigmàtic. Era propaganda d'una escola nàutica amb el domicili en ple centre d'Andorra la Vella. I jo em preguntava: aconsegueixes el carnet de patró i què fots allà dalt amb el iot encallat enmig de les muntanyes?

Justament és per per això els has de llençar, aquests correus, perquè no t'emboliquen el cap amb idees rares a altes hores de la nit. Per higiene mental.

16 de febrer de 2006