El preu d'un lloro

El Levante de Castelló ens informa -amb data 20 d’octubre de 2005- que han robat un lloro a la Vall. Entre altres dades, ens assabentem d’aquestes: té 30 anys, fa uns 80 cm. d’alçada i es diu Manolo. Vivia en una tenda d’animals i els xiquets se l’estimaven molt. Segons la policia municipal està valorat en més de 3.000 euros.

Jo, que no coneixia aquest lloro, em sento una mica confós. D’una banda, considero que algú que es diu Manolo no pot ser «robat»: potser caldria dir que l’han segrestat. I probablement tampoc no se li hauria de posar preu: recordem allò que postulava Kant sobre els éssers humans, que no tenim preu sinó dignitat. Però, d’altra banda, 3.000 euros són una quantitat important. Tampoc no estic segur que, si s’escaigués de posar-nos preu, rebéssim tots tan fàcilment una estimació tan alta, començant per mi. En aquest sentit, és una bona mesura de la consideració que se li té a Manolo. Com que les comparances són odioses, millor que seguim fent cas al savi de Königsberg. Per si de cas, si més no.