Llegeixo el periòdic

Avui he llegit en un periòdic que Jacques Chirac, l’actual president de la República Francesa, era secretari d’Estat per a l’Ocupació l’any 1968 i que de Gaulle li va encarregar llavors de negociar amb els sindicats. Diu l’article que, segons certa llegenda, Chirac acudia a les reunions amb una pistola a la butxaca.

Potser això és costum d’alguns polítics. No ho sé. Em pregunto, però, què devia portar a l’altra butxaca. Potser:

1. una bomba de mà,
2. una petita bíblia, o
3. una poma (per l’esmorzar).

A la pàgina següent, m’assabento que un espia britànic, infiltrat a l’IRA durant vint anys, va ser assassinat fa un parell de dies. De les poques dades que es coneixen, sembla que se’n dedueix que no esperava que el matessin, o que s’hi resignava. Aquest cas m’ha fet recordar el “Tema del traidor y del héroe” de J. L. Borges. L’any 1824, els conspiradors irlandesos descobreixen que el seu líder, Fergus Kilpatrick, és de fet el traïdor que posa en perill la revolta. A l’últim moment, Kilpatrick es penedeix i accedeix a disfressar les circumstàncies de la seva execució de manera que no es perjudiqui la causa.

Bajo el notorio influjo de Chesterton (discurridor y exornador de elegantes misterios) y del consejero áulico Leibniz (que inventó la armonía preestablecida), he imaginado este argumento, que escribiré tal vez y que ya de algún modo me justifica, en las tardes inútiles...