El tren de la costa
El desficaci ferroviari d'aquesta setmana ha tingut també el seu punt de conte de Cortázar o de pel·lícula nouvelle vague. Ho podem llegir al bloc de Joan Carles Girbés (Bromera):
Catorze hores tancats, a fosques, han de donar per a molt. Els devia sobrar temps per a xerrar de les seves coses -fires, autors, imposts...- i per a establir noves relacions, potser no sols estrictament comercials.
En prenc nota. Demà de bon matí he d'anar en tren a Tarragona. Crec que afegiré una petita reserva d'aigua i de galetes a l'equipatge, més l'ipod shuffle amb la bateria fins al capdamunt, per a quan convingui aïllar-me. El kit bàsic de supervivència.
17 de setembre de 2006
Temes: mon