La retirada de Toni Cucarella: jo tampoc no me la vull creure. Perquè no vull i sobretot perquè en les seves declaracions no entenc que digui que deixa totalment d'escriure, sinó de publicar, o d'intentar viure d'escriure:
...He aparcat les novel·les començades, no penso escriure per publicar, si més no durant una temporada llarga. Ara la literatura és per a mi una afició.
(D'altra banda, no caldrà que insisteixi que comparteixo alguns dels seus motius: el rebuig d'imposicions polítiques o editorials -un model de llengua, uns gèneres, uns temes, uns formats- que posen tota mena d'entrebancs a allò que tinguis a dir i com vulguis dir-ho.)
Benvingut, doncs, a l'amateurisme. Com en aquella pintada, real o apòcrifa, en un barri pobre de Buenos Aires fa uns quants anys: "Bienvenida, clase media". Perquè escriure a estones tampoc no és Xauxa. Treure temps de la son, d'on no n'hi ha, del mal humor. Dubtar sempre que el problema sigui la falta de temps. Però seria pitjor no escriure: escriure, per a nosaltres, és molt més que una afició.
15 de desembre de 2006