El tigre, el fantàstic i la multiplicitat de lectures
Pel que fa a la meva idea del fantàstic, el deute amb Julio Cortázar crec que és més que evident. En una entrevista que va emetre Televisión Española en 1977, Cortázar insistia a explicar que no concebia el fantàstic com un món a banda del món real, sinó com una part constituent de l'experiència quotidiana. Fantàstic, així, no s'oposa a realitat, ni a realisme, sinó que s'hi uneix en un tot, s'hi entrellaça.
Tot seguit, l'entrevistador -Joaquín Soler Serrano- esmenta Bestiario (1951), el primer recull de contes de Cortázar, i fa referència al relat que dóna títol al volum: "Ahí aparecen esas historias realmente fascinadoras, empezando por la de la señorita sensitiva que cree que tiene un tigre", afirma tot intercalant alguna rialla. L'escriptor, d'esquena, assenteix discretament.
"Bestiario", el relat, és al meu parer un dels millors que va escriure Cortázar. L'he llegit unes quantes vegades, però a mi sempre em va semblar -vaig entendre- que hi havia de debò un tigre en aquella casa de camp. Ni tan sols no em vaig plantejar que no hi fos. Deu ser que existeixen diferents maneres de llegir cada història, d'entendre el món, i el fantàstic seria una d'aquestes maneres. No ens prenem tots igualment, per exemple, les coincidències que ens esdevenen.
(En Calvin i Hobbes, la tira còmica de Bill Watterson, Hobbes sol aparèixer com un tigre: sempre que ell i Calvin, que és un nen petit, són sols. Però quan hi són els pares de Calvin, Hobbes només és ninot de peluix. Això vol dir que realment no existeix el tigre? No necessàriament. Watterson prefereix parlar de dues versions de la realitat. Calvin hi veu un tigre, però els seus pares no. Soler Serrano tampoc no el veia.)
Després de "Bestiario", l'entrevistador i l'entrevistat emprenenien directament aquesta qüestió de la multiplicitat de lectures a propòsit de "Casa tomada". Cortázar deia que va ser la transcripció d'un somni, d'un malson en el qual era expulsat a poc a poc de casa seva per una presència ignota. Li va xocar, doncs, que molts veiessin en aquest conte una metàfora del peronisme, però no descartava que aquesta fos una interpretació encertada: en els contes, com en els somnis -com en la vida-, no sempre som conscients de tots els significats, de totes les intencions. Rarament ho som.
26 d'abril de 2006