Un ofici amb un cert prestigi, però inútil, mal pagat i antisocial

Aquests dies la premsa s’ha fet ressò d’una part del baròmetre de juny del CIS on s’arrepleguen les opinions del personal enquestat sobre una sèrie d’oficis. Tots els articles que he llegit destaquen unànimement quines serien segons això les professions menys recomanables: militar i, vés per on, escriptor.

Efectivament, resulta que només un 2.1% de les persones enquestades aconsellarien “al seu fill o a la seva filla o a un bon amic o a una bona amiga” que es dediquessin a escriure, i els militars es queden en un 2% pelat. Però cal dir que l’estudi del CIS ofereix unes quantes dades més, sense les quals el quadre no és complet:

1. La valoració mitjana de l’ofici d’escriptor és de 6,75 sobre 10, gairebé un punt més que la milícia (5,89, la valoració més baixa) i un punt i mig menys que la medicina (8,29, la més alta). No està tan malament.
2. Periodista (6,16), advocat (6,42), jutge (6,49) i empresari (6,65) són també professions menys valorades que escriure. La gent, doncs, encara té criteri.
3. Només un 7% consideren que l’ofici d’escriure està ben pagat i únicament un 15% troben que és útil socialment, però gairebé un 29% creuen que té prestigi social i un 44% afirmen que “permet desenvolupar la iniciativa personal”.
4. Els ingressos econòmics i la vocació serien els aspectes més importants per recomanar un ofici.
5. Menys d’un 5% declaren relacionar-se sovint o amb certa freqüència amb escriptors. Un 19% s’hi fa amb poca freqüència i un 76% mai. En general, per tant, els escriptors deuen ser gent que no es fa gairebé amb ningú.

Uf! Comptat i debatut, crec que és una sort que no hagi intentat mai viure d'això, perquè pareix un ofici una mica fotut, raret.

Ara de debò: el que no entenc és per què el CIS ha inclòs l’escriptura a l’enquesta com un ofici possible. A qui se li acut. O potser es tractava en realitat de constatar que no ho és? (Però, feia falta?)