Bon noi

Nou número, el 35!, de Paper de Vidre. Amb un especial sobre Ramon Barnils, “ara que farà cinc anys que es va morir”, que recull opinions d’un grapat de col·laboradors, lectors i radiooients. Matthew Tree és, per ordre alfabètic, l’últim a dir la seva, i ens remarca que en les transcripcions de les entrevistes del programa “El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico” que feien Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó, era Barnils qui feia “els comentaris me?s incisius”. Per exemple, diu, aquest a Pere Calders:

Tu tens una pega, Calders: ets massa bon noi.

Crec que entenc el que hi volia dir Barnils. Justament era això el que llavors no m’agradava de Calders: el trobava massa amable, massa tou, afectat d’una ironia excessivament suau. Una cosa estranya, la ironia. Traïdorenca. Al cap dels anys, si fa no fa, jo també escric així. No tan bé com Calders, què més voldria jo. Ni sóc pas tan bon noi com ell, però sovint em sembla que en els meus contes vulgui semblar-ho.