Contes xinesos
Ja ens ho sol advertir l'Isern de tant en tant que la lectura d'El País pot resultar poc saludable. I caldrà donar-li la raó. L'altre dia hi reincideixo i m'hi trobo dos articles semblantment espatarrants. El primer era una arenga en clau "liberalnacionalista" de l'ínclit intel·lectual Muñozmolina, destinada sens dubte a esvalotar el corral i a embravir els galls. L'altre, també de tema gal·linaci, però ubicat en coordenades geogràfiques més remotes, era una nota d'agència segons la qual un nen xinès de quatre anys, fill d'un butaner, hauria matat 443 pollastres a crits en una granja.
Contes xinesos: i espanyols. I això que es tracta, se suposa, d'un periòdic civilitzat, modern i seriós, ves per on.
(Fa anys que tinc la impressió que les agències ens intoxiquen amb notícies de la Xina més aviat estranyes i poc creïbles. Quin podria ser el motiu? Fomentar la idea que ells són diferents, incomprensibles, inquietants? L'amenaça groga de tota la vida... I l'origen d'aquestes pseudoinformacions? El mateixos mandarins? La Trilateral? Dels altres contes i amenaces adés esmentats, més propers, fóra millor no parlar-ne. Mai. D'altra premsa tampoc, no val la pena.)
2 de febrer de 2007