Ambicions

No sé fins a quin punt és simptomàtic o es tracta d’una apreciació personal i intransferible: de la literatura catalana, durant el 2005 m’ha interessat molt més el conte que la novel·la. Entre les fites del conte, voldria assenyalar “Contes en forma de L” de Miquel de Palol, “El poeta i altres contes” de Vicenç Pagès Jordà, “La vida canina” de Carles Bellver, “Una discreta venjança” de Jordi Sarsanedas, “Sis homes” de Josep Maria Fonalleras, “Febre de Carrer” de Mercè Ibarz o “Els detalls del món” de Biel Mesquida. Tinc la sensació que és a la narrativa breu que els autors se la juguen amb el risc i l’ambició literàries. La novel·la potser pateix la síndrome de l’obra ben feta, la confusió entre escriptor i artesà que reprodueix receptes d’acceptació garantida. Una novel·la que m’ha agradat molt, de les poques que no m’han caigut de les mans, és “L’estupor que us espera”, de Melcior Comes: voluntat formal, d’acord; però sobre tot una ambició i una desmesura que m’han proporcionat un plaer com a lector que no he trobat en altres novel·les més ben escrites, més rodones i més ben rebudes.

El Llibreter, 12 de gener passat, en el debat virtual d’Anatomia 05/06 (”Balanç i profecia de la literatura catalana”), del qual ha estat moderador. (Diumenge següent, per cert, Eva Piquer feia referència a aquesta opinió en el seu article de l’AVUI: "La matem d'una vegada?" En realitat la descontextualitzava, esborrava els matisos, de manera que li servís per adobar una polèmica més vella i més falsa que un duro sevillà: el conte contra la novel·la, vés per on. Com si calgués triar, com si la novel·la estigués amenaçada pel pes de la brevetat. La resposta del Llibreter, en el seu bloc: "Autòpsia ajornada".)