Mas de les tortugues
Ahir vaig tornar a caure en la temptació de llegir la premsa diària i em vaig assabentar que a la nostra Generalitat li havien pispat noranta-quatre tortugues, d'una espècie protegida, en un cert "Mas de les tortugues" que es troba al parc natural del Desert de les Palmes. Vaig tornar a pensar en allò de la vida i l'art.
A la nit, amb aquesta excusa, amb aquest punt de partida, vaig agafar llibreta i boli i vaig intentar un exercici d'imitació que va esdevenir involuntàriament, o almenys inconscientment, un exercici d'estil. Com a imitació no va funcionar perquè buscava Bioy però em vaig desviar, crec, cap a Cortázar.
-Ens han robat les tortugues una altra vegada.
-Doncs en comprarem més.
-Totes les tortugues -va insistir ella acotant el cap mentre eixia de la cambra-.
Ell va plegar el periòdic i el va deixar damunt de la taula amb un gest de fastig.
Estava convençut que la seva dona es feia robar les tortugues per sentir-se desgraciada. Li agradava viure així, permanentment afligida per qualsevol cosa. O potser havien fugit elles perquè no l'aguantaven. Li va inspirar aquesta estranya dèria una closca esculpida a sobre de la porta principal, el mateix dia que es van instal·lar al mas. I que a la part de darrere hi havia una font d'estil italià i un estany preciós. Almenys eren uns animals discrets. Si l'escut hagués tingut un ocell, a hores d'ara la piuladissa l'hauria fet tornar boig. Però si es parava a pensar-hi, les tortugues l'espantaven una mica, tan lletges i tan lentes. Una aberració de la natura, un animal diabòlic.
-Miraré què es pot fer. No m'esperis per dinar.
Un whiskey doble al Don Carlos abans de trucar-li. Potser no costaria tant aconseguir l'anul·lació per aquest motiu de les tortugues. Ningú que no fos boig... La Mònica volia casar-se per l'església. Coi de dones. A la botiga d'animals van dir-li que aquestes que s'estimava la seva dona eren d'una varietat americana. L'endemà arribava un vaixell de Veneçuela i n'havien de rebre.
Quan tornava a casa, una mica després de creuar el camí de Cabanes, una cosa dura li va tocar el peu. Era una tortuga, grossa i lenta, que el mirava des de baix. L'ensurt el va distreure un segon i en entrar a la revolta no va dominar el cotxe. Va topar amb un roure. Només es va fer mal al turmell, però li van retirar el carnet per anar begut i s'hagué d'estar dues setmanes fent repòs, amb l'única companyia de la seva dona i la nova remesa de tortugues.
12 de gener de 2007