Aquesta vesprada m'he adonat que prop de casa tenim un "Centre d'Estudis Nàutics": un lloc on suposo que deuen ensenyar a pilotar embarcacions.
En un tres i no res, m'he imaginat que guardava a casa una ampolla, trobada a la platja un dia, un estiu llunyà, amb un missatge dins i un mapa del tresor. Aleshores em matriculava al centre, però l'aprenentatge era força lent i al cap de poc de temps negociava amb l'amo, un llop marí ja retirat, d'anar a mitges en la cerca. Navegàvem, doncs, el seu fill i jo fins els mars del sud. El periple era dur. El meu benvolgut company d'aventures moria a les envistes de l'illa, d'una febrada, després d'haver eludit els atacs de pirates i taurons. En tornar, endemés de la fortuna acabada d'obtenir, compartia amb el vell capità la nostàlgia de la mar i del fill perdut.
22 de novembre de 2005