Açò podria ser el començament d'un conte. Tot seguit s'esdevendria algun fet inesperat, subtilment fantàstic:
Aquell estava sent un any de crisi galopant i amb tants trasbalsos el govern es va descuidar d'afegir a febrer el dia extra que li pertocava per ser any bixest. Hom se'n va adonar massa tard, al cap d'un parell de setmanes, i llavors el Consell de Ministres decidí corregir l'errada perllongant un dia la fi d'abril. Es referen els calendaris i les agendes, però l'esforç no evità que ens llevéssim amb una certa sensació d'irrealitat o si més no de mitja realitat, com si no ens fessin el pes les coses que poguessin ocórrer en aquell jorn escadusser.
23 d'octubre de 2005