Vita Beauvoiris

Borges, en la seva ressenya d’El planeta silenciós de C. S. Lewis (revista El Hogar, 10 de febrer de 1939; volum 4 de les obres completes) feia notar que l’autor pareixia saber-ho tot sobre els escenaris del seu relat:

Hay novelistas cuyo texto nos da la impresión de abarcar y hasta de agotar cuanto se imaginan; C. S. Lewis, en cambio, tiene -lo juro- más conocimientos de Marte que los registrados en este libro.

Per a la consistència d’un relat -de qualsevol mida- sens dubte és bo que l’autor sàpiga molt més que allò que aflora explícitament en el text. Que conegui bé el rerefons dels personatges i de la trama, que tingui totes les dades i que seleccioni el que cal explicar i com s’ha d’explicar. Heus ací doncs un breu esbós cronològic de la vida de Beauvoir.

1956 Beauvoir naix a Castelló. Per raons que s’han esmentat en un altre lloc -i que desenvoluparem en un altre moment- és orfe i passa els primers anys de sa vida a la Casa Provincial de Beneficència.

1967 Als onze anys és acollit per uns oncles (el parentiu real és aquest: la “tia” que l’acull era cosina d’una cunyada de sa mare).

1974 Detingut per la policia política del règim, és traslladat probablement a València i torturat. Qual el solten, en lloc de tornar a Castelló, arriba a Barcelona en circumstàncies poc clares.

1982 Beauvoir torna a Castelló. Estudia al Col·legi Universitari.

1985 Es trasllada a València per acabar la carrera de Filosofia.

1991 Obté el títol de doctor amb la tesi Lògica i deliri en Über Gewissheit de Ludwig Wittgenstein. Al setembre s’incorpora com a professor de Cultura Europea a la Universitat Jaume I de Castelló, recentment creada.

1992 Guanya un premi literari amb el recull Contes psiquiàtrics, que es publica l’any següent.

1993 Beauvoir es trasllada a París amb una beca d’estudis postdoctorals. La seva estada es prolongarà molt més enllà dels dos anys previstos inicialment.

2001 Sense beques, ni feina, ni cap altra font d’ingressos, Beauvoir es troba en un atzucac. Per mitjà d’un conegut, aconsegueix un contracte com a professor visitant a l’Escola d’Alts Estudis de Szohôd, capital de Bordúria (vg. Això no és tot).

2002 Al maig, els bombardejos de l’OTAN provoquen una diàspora a Bordúria. Després de passar uns mesos a Budapest, Beauvoir torna a Castelló, on obrirà un gabinet psiquiàtric d’orientació psicomàgica.

2003 Una denúncia fa que Beauvoir hagi de tancar el gabinet i toqui el dos (vg. El Llibre de tòpics), probablement amb destinació a París.