L'amenaça de la senyora Blanca
Avui m'he trobat a la bústia aquest paperet:
El qual m'ha suscitat dues qüestions:
- En primer lloc, em sembla que el condicional sobra, ja que el "propietari" al qual s'adreça, lògicament, ha de tenir un pis en aquest edifici: precisament aquell pis del qual és propietari. Si no, no seria "propietari" i el missatge no seria per a ell. Entrem així, doncs, en un cercle viciós. O potser cauríem en una variant de la contradicció performativa, que diria en Habermas.
- Aquesta és menys filosòfica (o lingüística), però igualment angoixosa. O encara més angoixosa. Seré directe: jo no vull que la senyoreta Blanca ofereixi el meu pis a cap client, ni a ningú. Per favor no l'ofereixi. De fet ja em vaig representar una situació similar fa un temps, en un mal moment. En l'aparador d'una immobiliària veia un anunci del meu pis, tot i que jo no el tenia en venda. A manera de reclam, oferien "opcionalment" els mobles, els electrodomèstics... i a mi com a "esclau"! No sé si m'ho vaig imaginar o ho vaig somniar, però quin disgust. Només se m'acudia fugir. I ara vegeu ací aquest paperet.
11 de gener de 2006