Bardín pacta amb el diable

Spiegelman va argumentar que en una època en què els tebeos ja van deixar fa temps de gaudir d’una posició central en la nostra cultura de masses, una de les poques oportunitats de supervivència -o mera pervivència- del còmic consisteix en el seu reconeixement acadèmic i institucional. Crec que en va dir “un pacte amb el diable”: posar-lo sota protecció, si es pot, als museus i a les universitats, de manera que sigui estudiat i almenys no es perdi per sempre, que duri una mica més.

Des d’aquest punt de vista, que s’hagi instituït un "premi nacional" sens dubte és una bona notícia per a tots els qui apreciem el còmic com a forma d’expressió artística.

I des del punt de vista d’algú que es va emportar una sorpresa i gairebé un susto en topar el seu nom imprès a la pàgina sis de Bardín el superrealista, doncs que li hagin atorgat a en Francesc Capdevila aquest guardó la primera vegada que es concedeix, lògicament també és una grandíssima i boníssima notícia, és clar que ho és, i tant que sí. Enhorabona.