La (mala) memòria

Anit, en acabant del triomf del Barça, mirava a TV3 unes imatges de la Rambla i barrejava records. L’any 1994 vaig anar un dissabte al Saló del Còmic de Barcelona. Devia ser al començament de maig, la data habitual del Saló fins no fa molt. Hi vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment en Max (Peter Pank; Nosotros somos los muertos; Bardín el superrealista), amb qui ja havia intercanviat un parell de cartes i alguna dedicatòria.

Aquell vespre Max em va presentar un amic seu, un periodista mallorquí que crec que em va dir que escrivia per a La Vanguardia sobre temes culturals. A hores d’ara aquesta persona té un càrrec important i ha estat una mica controvertit per unes declaracions en un periòdic anglès.

Recordo que vam anar a sopar a un restaurant pakistanès. Potser al Born, però llavors jo no coneixia gens aquella part de Barcelona i no puc estar segur d’on era. Pel camí vam presenciar les celebracions populars d’un gol del Barça al Bernabéu. Més tard, cap a les dues, com que sóc de poble em va sorprendre enormement que els quioscos de la Rambla estiguessin oberts i que ja tinguessin els periòdics de diumenge, amb les cròniques del partit i la foto del gol a la portada. No sé si va marcar Romário o Guillem Amor.

Abans o després de sopar -ja aneu veient que mala memòria- vam fer unes copes en un bar, en un racó de la plaça Reial. Entre cervesa i cervesa, el periodista mallorquí -un xicot d’allò més afable i civilitzat, a qui Max havia tingut l’amabilitat de fotocopiar el meu primer llibre: recordeu sempre que fotocopiar no és delicte, ans al contrari!- m’explicava amb tots els ets i els uts la trobada de Jorge Luis Borges amb Robert Graves a Deià, tots dos ja ancians. Una ocasió sens dubte excepcional, de la qual ell havia estat testimoni. Suposo que me’l devia escoltar embadalit.

Els records fugeixen, s’esmicolen. De vegades, no saps com, retornen embrollats. Almenys l’escriptura permet fixar-los momentàniament. Paga la pena aturar-se a escriure. Fins i tot la mala memòria és preferible a l’oblit.