Illots

Justament ara, el joc aquest de triar deu llibres que t’emportaries a una illa deserta potser fa una mica de mala espina. Per allò de no donar idees: no fos que la supermajoria política que anorrea aquest país pensi de debò a deportar els rebels

Darrerament s’ha sentit a parlar fins i tot de propostes d’emigració massiva de valencians. Però si en som tan pocs com indiquen els vots, segurament ací hi ha un adjectiu que sobra. No ens caldria pas cap Madagascar: amb l’illa de Tabarca i les Columbretes ja n’hi hauria prou i massa. I estaríem ben prop, gairebé com a casa.

(Pel que fa a a la interrupció d’aquest magnífic bloc, Vent d Cabylia, estic segur que serà temporal. L’autor mateix confessa en l’últim apunt -de 28 de maig, un mal dia!- que espera tornar. Una vegada vaig acusar-lo de pessimista. El temps ha demostrat que no n’era prou i jo un ingenu. Però siguem si cal pessimistes de debò i no per això deixem d’escriure, si us plau. No busquem cap “benefici social objectiu” en l’escriptura, perquè són dues coses que tenen una difícil relació. Diguem amb Pavese: “Jo començo a escriure amb la partida és perduda. No s’ha vist mai que escriure un poema hagi canviat les coses.”)