Per a més seguretat, cal anar-se'n al Nepal?

L’alcalde, el vicealcalde i els regidors de Kathmandu

Potser els pares i les mares d’alumnes del col·legi Herrero sí que exageren, com ha dit algú, el perill que suposa aquesta ominosa grua. No m’estranyaria gens: els pares -i les mares- tendim a patir, fins i tot excessivament, pels nostres fills o filles. Per això ha hagut d’intervenir l’Ajuntament, que és com si fóra el pare -o la mare?- de tots els ciutadans. I llavors, en l’exercici de la seva responsabilitat, algun regidor ha puntualitzat que tant de dret tenen els pares a preocupar-se per la seguretat dels seus fills, com té dret igualment el propietari del solar annex a edificar-hi un habitatge.

Qui ho podria dubtar, que tot són drets: el dret públic i el dret privat. I el nostre Ajuntament ja sap com conciliar-los. És a dir, que té ben clares les prioritats. El que va davant, va davant. I el que no, una mà davant i l’altra darrere. Primer li van donar al propietari del solar els permisos de construcció pertinents i després van col·locar unes tanques a fi d’impedir que a l’hora del recreo els xiquets i les xiquetes es posin a jugar justament a la meitat del pati que queda davall de la grua, amb la innocència i la imprudència que els caracteritzen, pobrets, criatures.

Al cap i la fi, ací no ha passat mai res: “...la seguretat de l’obra”, ha insistit el vicealcalde Javier Moliner, “revist total garantia, com qualsevol obra que s’executa a Castelló”.

En llegir aquestes declaracions bàsicament tranquil·litzadores, a mi em ve al pensament que van tenir sort d’estar de viatge, els amos d’aquella casa del carrer Bisbe Salinas, que va caure el mes passat per causa i per culpa d’una altra obra qualsevol que feien -executaven- al costat. Encara que no calia, potser, que se n’haguessin anat tan lluny: al Nepal, diu la premsa que hi eren. Si s’haguessin estat a casa, m’imagino que l’Ajuntament no hauria tingut cap problema a posar-los-hi unes tanques per tal que en una distracció no passessin, per exemple, al menjador, a la cuina o a la habitació de l’àvia. Si no ixen vostès de la seva habitació, els podrien haver advertit, no correran cap risc. Els tècnics ens asseguren que només s’enderrocarà l’altre tros de la casa. I facin el favor de posar-se aquests cascos, no siguin imprudents.

No sé, doncs, si cal que l’alcalde es molesti a redactar un “pla de seguretat” com el que ara afirma que no té el col·legi Herrero “porque los padres estaban en otra dinámica”. Encara que jo pensava que era responsabilitat i obligació de l’ajuntament garantir que existeix aquest pla, independentment d’eventuals “dinàmiques” (què diantre deu voler dir amb això?).

De la mateixa manera que em pensava que l’Alberto Fabra i companyia havien promès repetidament que el farien, el pla en qüestió. Això és que deuen ser polítics d’aquells avesats a incomplir promeses, tant de grosses com de petites. Però de debò que no sé si cal que es molesti per quatre pares ansiosos i sobreprotectors. Deixeu-lo treballar, si us plau, que ell ja té bona cosa de faena, sobretot de molt alt nivell.