Calderilla i duralex

Les persones ben informades ens hem assabentat darrerament de la presència de centenars d’efectius d’origen romanès, polonès, portuguès i d’altres nacionalitats neocomunitàries, una mena de legió estrangera oculta en magatzems i cases abandonades, en establiments de caritat o fins i tot en les cambres de convidats de les mateixes autoritats municipals, pertot arreu de la nostra benvolguda província de Castelló.

Per si de cas, jo ja vaig sol·licitar el vot per correu. Sincerament, m’estimaria més passar a recer el diumenge 27, atès que em fa molta topar-me al carrer aquest exèrcit d’ombres tolkienià que hagi eixit dels caus a pagar favors o deutes històrics. Una quinta columna d’ocasió, a les ordres d’un poder ciclopi1) ben conegut que vol tornar a imposar una vegada més la seva llei. Dura llei, per cert, que no pareix que tingui res a veure en realitat amb les lleis, no ens confonguéssim, sinó més aviat amb un cert tipus de repartiment de la riquesa: repartiment entre uns pocs amics, és clar, perquè si fos entre molts ja no seria riquesa. Tot just seria moneda menuda.