La confabulació del cocodril
Un dels jurats va arribar tard i es va disculpar dient que venia d'un curs de voluntats anticipades. El premi d'assaig havia quedat desert. El de poesia va anar a Castelló (en trucar-li, la guanyadora va rebre la notícia amb un crit d'alegria). El de narrativa a Nova York: per a un senyor de Blanes que està treballant a l'Hospital Mount Sinai.
Els escriptors som gent de bon apetit, de gustos senzills i de conversa fàcil. Una mica abans de les deu vam deixar que ens menessin cap a un restaurant en un carrer que s'allunyava d'Almassora per endinsar-se en la nit i en el fred. Vam demanar cocodril, però no en tenien prou per a tothom i alguns van preferir peix: rèmol. O potser em confonc. Era, en tot cas, cocodril mexicà de granja, no el cocodril siamès -il·legal- de propietats secretes que havia estat suggerit en veu baixa.
Vam parlar del menjar i del beure, del cos i l'ànima, de la voluntat, anticipada o ajornada, d'arbres, de filologia, dels noms dels peixos: dels noms misteriosos de les coses. D'una ciutat de gossos. De llocs on uns han estat i on uns altres no anirem mai.
A la mitjanit vam tornar als nostres caus, a arrecerar-nos sota les mantes i a continuar fabulant((Aquest verb no és al DIEC ni al GDLC, però sí al Català-Valencià-Balear. Etimologia: del llatí fabulari, 'parlar, contar, dir faules'.)).
16 de desembre de 2006