En la xarrada de Morella vaig esmentar el recull de relats verídics Vaig creure que el meu pare era Déu, seleccionats per Paul Auster. Us adjunte la meua traducció d'un dels més breus, una experiència narrada per l'escriptor i professor Clayton Eshleman. El títol original és "Lives of the Poets", "Vides dels poetes":
"En 1958, quan encara era estudiant a la Universitat d'Indiana, vaig començar a anar en cotxe a Nova York els dies festius i a les vacances. De la mateixa manera que incomptables aspirants a artistes abans que jo, "tocava a les portes." Allen Ginsberg va acudir a la porta del seu pis del carrer 10 i va dir que parlaria amb mi si li comprava una hamburguesa. Ho vaig fer, a la cantina de baix, i ell va parlar sense parar durant una hora sobre Shelley i Maiakovski. Llavors em va dir que anés a veure Herbert Hunckle i li digués que m'enviava l'Allen. Vaig tocar i em vaig trobar amb un home pàl·lid, d'aspecte amable, que em va invitar a passar a la sala d'estar, on unes quantes persones acampaven silenciosament damunt d'un mobiliari deslluït. "Estem cuinant un poema, tio," va dir Hunckle, "vine." Em va portar fins la cuina i va obrir la porta del forn. Heus-lo ací! Un poema mecanografiat en un full de paper, daurant-se per les vores, en un forn a 175º C. Hunckle va tancar la porta i va tornar a la sala arrossegant els peus. El vaig seguir. Tots romanien silenciosos. Després d'esperar uns moments, vaig decidir que no tenia gana i em vaig escapolir."
3 d'agost de 2002