Una traducció ràpida d'un microconte de Lord Dunsany: "L'home de les arracades d'or". No he intentat adaptar la puntuació.
Potser ho vaig somiar. Almenys això sí que és cert: que em vaig allunyar un dia del tràfec de la ciutat, i vaig venir al port i vaig veure els molls fangosos que davallaven verds i rosts dins l'aigua, i vaig veure l'immens riu gris relliscant i les coses perdudes que anaven amb ell pegant voltes, i vaig pensar en les nacions i el Temps despietat, i vaig veure i em vaig meravellar davant de les naus règies que acabaven de venir de la mar.
Va ser llavors, si no m'erro, que vaig veure recolzat en una paret, de cara a les naus, un home amb arracades d'or. La seva pell tenia el tint fosc dels homes del sud: els pèls negríssims del seu bigoti estaven blanquejats una mica per la sal; portava una jaqueta blau marí de les que porten els mariners, i les botes altes dels navegants, però l'esguard dels seus ulls apuntava més enllà de les naus, ell semblava contemplar les coses més llunyanes.
Ni tan sols quan li vaig parlar no van recalar els seus ulls, sinó que em va contestar com si estés somniant, amb l'esguard fit igual que si els seus pensaments vaguessin per mars solitàries i llunyanes. Li vaig preguntar en quina nau havia vingut, ja que n'hi havia moltes allà. Hi havia els velers amb les veles totes plegades i els pals drets i i quietes com un bosc hivernal; hi havia els vapors, i grans transatlàntics, bufant un fum ociós en el crepuscle. Em va contestar que no havia vingut en cap d'aquests. Li vaig preguntar en quina companyia treballava, perquè era clar que era un mariner; vaig esmentar les companyies més conegudes, però ell no les coneixia. Llavors li vaig preguntar on treballava i què era. I ell va dir: "Treballo a la mar dels Sargassos, i sóc el darrer dels pirates, el darrer que queda viu." I jo li vaig donar la mà no sé quantes vegades. Li vaig dir: "Temíem que fossis mort. Temíem que fossis mort." I ell em va contestar tristament: No. No. He pecat massa intensament a les mars d'Espanya: no m'és permès de morir."
12 de maig de 2003