Avui m'he topat amb aquest titular fullejant un diari local: "El castellonenc [nom esborrat] talla una orella a Albacete". Un calfred m'ha recorregut l'esquena i m'he afanyat a llegir la notícia esperant d'assabentar-me que el molt bèstia havia passat ja a disposició judicial. Sorprenentment pareix que no és així. La crònica parla amb total naturalitat d'envestides, burxades i estocades, aparentment mortals, sense que es faça mai al·lusió a la intervenció de la justícia ni a cap intent de restablir l'ordre públic.
Encara sort, m'he dit, que aquestes brutalitats només s'escauen fora dels límits de la nostra comunitat autònoma i que els castellonencs de mala mena que volen cometre-les han d'agafar el portant i marxar més o menys lluny. Però quan he comentat el cas amb els meus pròxims, els he trobat poc inclinats a conversar sobre aquest tema, fins i tot una mica reticents, com si m'estigueren ocultant alguna cosa. Supose que deu ser pel meu bé.
23 de juny de 2002