Lluís Meseguer, professor de la Universitat Jaume I i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va presentar dimarts passat el seu monumental Castelló literari. Estudi d'història cultural de la ciutat. Són més de quatre-centes pàgines en gran format, copiosament il·lustrades i documentades. Un complet repàs de la història literària de Castelló des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.
Dins del capítol 7 sobre el "temps contemporani", Meseguer em dedica quatre o cinc paràgrafs, i la veritat és que em deixa bastant bé. De fet, jo diria que em posa pels núvols: "Tots aquests relats", diu referint-se a Allò que és meu i El llibre de tòpics, "són els millors escrits mai a Castelló". Evidentment em sembla un elogi desproporcionat! Sort que també em planteja un parell d'objeccions: l'excés de referències "quan es vol fer literatura original i pròpia" i "el risc de perdre's en subtileses i pressuposicions" inherent a la meua "aposta intel·lectualista". Supose que té raó, sobretot pel que fa al meu primer recull.
Meseguer demostra, en tot cas, haver estudiat a fons els textos que ressenya, i això cal reconèixer-li-ho i agrair-li-ho. No sempre es fa, i a més a més ací es tractava d'una tasca hercúlia, atesa la dimensió de l'obra.
Altres ressenyes d'Ell llibre de tòpics: "Sota el signe de Lovecraft" (La veu de Benicarló); "L'inquietant i la llengua" (Posdata); "Més valor que els insectes" (Barnacon 2002). Entrevistes: "Pascual Tirado es un Tolkien a escala local, el fundador de una pequeña mitología" (Levante de Castelló); "Sobre els tòpics" (Cuadernos). Revista de premsa: "El castellonense Carles Bellver reivindica la vida como sueño en El llibre de tòpics" (Levante de Castelló PDF 175 KB).
1 de maig de 2003