El diari Levante de Castelló es fa ressò de la presentació de La vida canina, que va tenir lloc ahir a la llibreria Babel. En el titular, una confessió que vaig fer al periodista en privat (però no off the record): "Escric contes fantàstic per evadir-me d'una realitat que encara és més estranya que els meus contes." PDF 218 KB.
És veritat. Quan acabo un conte i torno a la realitat, sovint tinc la sensació que m'he quedat curt. Després del meu dictador en hores baixes ("Coup d'état") vam veure Sadam en roba interior, tots dos traïts per la CIA. Certs polítics, certs "intel·lectuals" de nyigui-nyogui, tots professionals de la mentida, fins i tot alguns llibres de text obligatoris a l'escola, han reescrit la història molt més agosaradament que no he fet jo en "Abans dels reis catòlics": la guerra la van començar els "rojos", el valencià és un idioma específic que ve de l'iber, etc. etc. I això per no parlar de la saga de l'ós del Toro.
(Diguem-ho entre parèntesis: aquest estiu passat, la premsa local va publicar una sèrie de testimonis sobre un enigmàtic animal, semblant a un ós, que diuen que es passejava pels voltants del Toro, a la comarca de l'Alt Palància. Tot seguit s'hi van presentar dos investigadors d'un "Instituto de Estudios Exobiológicos". Recordem que l'exobiologia és la "ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre". Un ós extraterrestre, doncs? Aquesta història em fa pensar en el començament del relat de Lovecraft "The Whisperer in Darkness", però la trobo, què hi farem, encara més rara, més inquietant.)
Molt important: vull agrair públicament a Albert Garcia Pascual i a Pep Castellano les coses que van dir de mi i del meu llibre en la presentació. Que dos amics! Tan bons amics com bons lectors com bons escriptors. Gràcies igualment a tota la gent que vau vindre. Em vau fer sentir molt ben acompanyat.
30 de setembre de 2005