Quan se'm va trencar el rellotge me'n vaig comprar un senzill, de plàstic, perquè no m'han agradat mai els rellotges i em pareix una ximpleria gastar-me diners en un de millor. El cas és que aquest fa molt de soroll, es pot sentir tota l'estona el tic tac. Me n'he adonat avui mateix, estava tan tranquil al sofà, llegint una novel·la, i de sobte he tingut una sensació d'imminència, com si quedés el temps just o s'acostés el moment, un moment vague, inconcret, inquietant. Crec que era només el rellotge, però he estat tota la vesprada esperant que passi alguna cosa.
17 de setembre de 2002