El darrer número de Le Monde diplomatique inclou un article molt interessant de Guy Scarpetta sobre les virtuts relatives de la literatura realista i antirealista (aquesta darrera denominació és meua) com a mirall del seu temps:
La literatura, el mirall de la història?
L'autor defensa que, després de Balzac i Zola, només la ruptura amb el realisme ha permès explorar el rerefons de les nostres societats. Els exemples es multipliquen: Kafka, Musil, Kenzaburô Ôé, pràcticament tots els llatinoamericans... Segons ell, "no hi ha cap llibre millor per fer-nos comprendre la cara oculta dels Estats Units que l'última novel·la de Philip Roth, La Tache [títol francès de The Human Stain - La mancha humana]".
(L'enllaç és a l'edició mensual en català. Cal registrar-se.)
9 de març de 2003