Al segle xv, Tombuctú comptava amb uns 100.000 habitants (avui 30.000), dels quals uns 25.000 eren estudiants que freqüentaven la Universitat de Sankoré ja transformada en mesquita. Les conferències dels ulemes, savis musulmans, es transcrivien mitjançant copistes sobre escorça d'arbre, omòplats de camell, pell de moltó, o paper provenint d'Orient i més tard d'Itàlia.
Jean-Michel Djian, "Els manuscrits trobats a Tombuctú", Le Monde diplomatique edició en català
Qui sap quins secrets poden restar escrits en un omòplat de camell. D'aquests documents -corresponents a diverses èpoques: segles XIII a XIX- se'n compten ja uns 15.000 i es calcula que falta localitzar-ne i classificar-ne 80.000 més. Codifiquen tota mena de sabers teòrics i pràctics, des dels moviments dels planetes fins les classes de teixits, i ara la seva descoberta fa renéixer una mica el passat d'Àfrica. En l'article de Le Monde diplomatique, J.-M. Djian assenyala que els diners que necessita la Unesco per preservar aquest patrimoni fabulós, 4,5 milions d'euros, són "una xifra seixanta vegades inferior a l'augment de capital que acaba de reclamar EuroDisney als seus accionistes per reflotar el seu parc d'atraccions a París." De comparances com aquesta, ací també en podríem fer.
4 de setembre de 2004