Segurament no hi ha res que no pugui ser dolent o que no es pugui emprar com a mitjà per a un fi dolent. Ahir Millás insistia que alguns llibres no caldria ben bé que es publiquessin, ni que s'escrivissin (vg. "La llei de Millás"), o almenys no caldria que ningú els llegís. Però aquesta vegada ha concretat més el missatge, ha adduït dades d'un cas particular i no se li pot negar que encerta el blanc. És clar que no parlava tant de llibres com d'indecències.
Ardo en deseos de no leer el libro de Aznar. Creo que he sido de los primeros en no comprarlo para no leerlo enseguida y quitarme esa obligación de encima cuanto antes. Seguí el mismo método con el de su mujer y pienso hacer lo mismo con el de su hija, el de su yerno y el de sus dos hijos, que seguramente están en imprenta. Todos quieren contarnos sus ocho años en La Moncloa, pero ocho por seis son cuarenta y ocho. No pierda usted la vida de ese modo, al menos mientras continúen perdiéndola por decenas los iraquíes a los que fuimos a salvar... (El País, 6 de maig de 2004)
El mateix diari, en la mateixa edició, informava que Planeta pagarà o ha pagat més de 600.000 euros a l'anterior president del govern a canvi de tres "llibres". Suposo que quan se celebra el "Dia del Llibre" se celebren també aquesta mena de paradetes, escandalosament immorals.
8 de maig de 2004