Per què alguns escriuen com si l'estalinisme fos una mena d'excepció diabòlica? Per què, a tot estirar, remunten fins a Lenin l'ús sistemàtic del terror com a instrument polític, si aquesta pràctica és dissortadament tan antiga com la Història?
Potser alguns d'aquests van ser comunistes, i ara s'hi revolten, però no van llegir mai llibres d'Història.
Altres motius personals: haver patit el comunisme, haver tingut un pare comunista...
(A propòsit d'una ressenya d'un llibre de Martin Amis, d'una entrevista amb cert polític txec, etc. Es podrien fer també preguntes semblants sobre Hitler i altres falses excepcions.)
6 de juny de 2004