El diari Levante destapa avui qui seran els nous integrants de l'AVL: "Un universitario y un secesionista moderados son los preferidos para entrar en la Acadèmia".
Noteu l'ús del plural. Un secessionista moderat, més o menys això encara ho entenem. Però l'altre... què deu ser un "universitari moderat"? Com es pot ser moderadament universitari? Potser es tracta un d'aquests xicots que es matriculen i a l'hora d'estudiar diguem que no es trenquen les banyes? O potser volen dir que és diplomat o llicenciat, però no doctor. O que és, com jo mateix, allò que l'antiga LRU va batejar com a PAS: personal d'administració i serveis. Tots, segons la Llei, som membres de la comunitat universitària, però no es pot dir que siguen igual de rellevants un ordenança i un catedràtic. En aquest sentit, l'ordenança seria molt més moderadament universitari que el senyor rector magnífic.
En realitat el mateix article ens aclareix els criteris. El candidat a acadèmic pel sector universitari és el professor de Filologia Catalana Emili Casanova i el seu mèrit consisteix a defendre l'article neutre "lo". El secessionista, Angel-Vicent Calpe (sic), és metge i membre de la RACV, però ara enyora els accents de les normes del 32. No només es toquen els extrems: al centre, polític i lingüístic, també hi ha contactes. Fa pena pensar en el futur diccionari ortogràfic i en la normativa que pot resultar d'aquests vaivens, vel·leitats i tripijocs. El que més m'ha esverat, tanmateix, és el tema de la tesi doctoral del senyor Calpe: "La medicina en los sainetes de Eduard Escalante". La pròxima vegada que visite el dispensari de la seguretat social, en entrar a la consulta miraré si no han canviat el vademècum per Un grapaet i prou o El xiquet del milacre en edició de luxe. Amb aquests homenots, sembla que la filologia ja no és l'única ciència que està en perill.
8 de setembre de 2003